Saddam Hussein
Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (àrab: صدام حسين عبد المجيد التكريتي, Ṣaddām Ḥusayn ʿAbd al-Majīd al-Tikrītī) (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià. Com a membre del partit Baas, va ser president de l'Iraq entre 1979 i 2003 i primer ministre en els períodes 1979 a 1991 i 1994 a 2003.
Joventut
No se sap gran cosa sobre els primers anys de la seva vida. Va néixer el 28 d'abril de 1937 en el si d'una família molt pobra de pagesos sense terra al poble d'al-Auja, a prop de Tikrit. Segons els biògrafs oficials, el seu pare, Saddam Hussein al-Majid, morí poc abans o poc després del seu naixement, però segons d'altres no oficials, abandonà la seva dona i fills.
El 1976, Saddam va aconseguir la posició de general a les forces armades iraquianes i es va convertir ràpidament en l'home fort del govern. Quan Ahmad Hassan al-Bakr, ancià i malalt, no podia complir les seves funcions, Saddam va anar assumint un paper cada vegada més destacat com a rostre del govern intern i extern. Aviat es va convertir en l'arquitecte de la política exterior de l'Iraq i va representar la nació en totes les situacions diplomàtiques, convertint-se en líder de facto de l'Iraq abans d'arribar formalment al poder el 1979. A poc a poc va començar a consolidar el seu poder sobre el govern iraquià i el partit Baas. Les relacions amb altres membres del partit es van cultivar acuradament i Saddam aviat va acumular un poderós cercle de suport dins del partit.
Presidència
El 1979, al-Bakr va començar a fer tractats amb Síria, també sota la direcció baasista, per unificar els dos països liderats per Hafez al-Assad. Saddam va actuar per assegurar el poder, obligant al-Bakr a dimitir el 16 de juliol de 1979 i va assumir formalment la presidència.
La purga de 1979
El 22 de juliol de 1979, un centenar de membres del partit baas van reunir-se per escoltar el seu recentment instal·lat president denunciant una conspiració contra ell. Muhyi Adbek Hussein, un dels alts líders baasistes, va procedir a confessar el seu paper en un complot per derrocar el nou règim de Saddam i nomenar els seus presumptes conspiradors. Un per un, es van cridar 50 noms, que foren escortats fora de la sala per guàrdies uniformats. La resta de membres, visiblement afectats, van començar a entonar crits de lleialtat amb Saddam amb l'esperança d’evitar el destí dels seus col·legues, però van rebre armes i van rebre l'ordre d'executar els seus companys, fent-se còmplices dels crims del seu líder.[1]
Guerra amb l'Iran
Entre 1980 i 1988 va materialitzar l'enfrontament amb l'Iran amb el suport dels Estats Units, ocasionant una llarga i sagnant guerra. Els Estats Units varen donar suport al règim iraquià, per interessos geopolítics a la regió persa, ja que no els interessava la progressió d'un altre estat islàmic, però d'altra banda, també venien armes a l'Iran per tal d'allargar la guerra i desgastar l'Iraq.[2]
Primera guerra del Golf
Amb aquest nom es coneix l'enfrontament que va començar el 2 d'agost de 1990, quan l'Iraq va envair Kuwait, que immediatament s'annexionà. A començaments de 1991, una coalició internacional encapçalada pels Estats Units obligà l'Iraq a retirar-se de Kuwait, però la guerra s'aturà quan l'exèrcit iraquià es replegà dins de les seves fronteres.
La caiguda del règim de Saddam Hussein
Acusat de no haver complert les obligacions imposades per la comunitat internacional i de posseir encara armes nuclears, químiques i biològiques, mai trobades, però, pels inspectors de l'ONU, l'Iraq és atacat. El 19 de març de 2003, 300.000 soldats nord-americans i britànics envaeixen l'Iraq des del sud, donant lloc a l'operació Iraqi Freedom (Llibertat Iraquiana) amb l'objectiu de desarmar i destruir el règim de Saddam, acusat de col·lusió amb el terrorisme internacional. Després de pocs dies de guerra, les tropes britàniques conquereixen la península d'al-Faw i Umm Qasr; la 3a Divisió d'Infanteria i la 2a divisió de marines arriben a les portes de Bagdad el 2 d'abril. El 3 d'abril comença la batalla per la conquesta de l'Aeroport Internacional "Saddam" al sud-oest de la capital iraquiana; el 5 d'abril els nord-americans controlen totalment l'aeroport; en la mateixa jornada, unitats de reconeixement entren per primera vegada a Bagdad bo i trobant escassa resistència; el 6 d'abril comença la batalla de Bagdad amb violents combats entre fedaïns i nord-americans. El 9 d'abril, la capital iraquiana cau. La televisió transmet en directe a tot el món com els marines entren victoriosos a la plaça del Paradís on abaten l'estàtua de Saddam Hussein. El 15 d'abril, les tropes nord-americanes ataquen i conquereixen Tikrit, el darrer bastió de Saddam. L'1 de maig de 2003, el president George W. Bush proclama la fi dels combats a l'Iraq: "En la guerra contra l'Iraq, els Estats Units i els seus aliats han prevalgut".
Postguerra
Malgrat l'emergiment d'una violenta i sagnant insurrecció portada endavant per la resistència iraquiana amb accions de guerrilla i dels homes d'Abu Mus'ab al-Zarqawi, líder d'al-Qaida a l'Iraq, l'expresident iraquià és capturat pels soldats nord-americans en un poblet prop de Tikrit el 13 de desembre de 2003 i és posat sota custòdia de les forces nord-americanes a Bagdad.
Judicis per crims contra la humanitat
Sotmès a procés per un tribunal iraquià ensems amb altres set imputats, entre els quals el germanastre, tots jerarques del seu règim, per crims contra la Humanitat, en relació a la massacre de Dujayl de 1982 (148 xiïtes assassinats), el 5 de novembre de 2006 és condemnat a morir penjat (Saddam Hussein havia demanat l'afusellament) i el 26 de desembre de 2006 la condemna és confirmada per la Cort d'Apel·lació. Amb ell també és condemnat a la forca Awwad al-Bandar, president del tribunal revolucionari, mentre Taha Yassin Ramadan, vicepresident, és condemnat a cadena perpètua.
El 30 de desembre de 2006, pocs minuts després de les 6 del matí hora de Bagdad (les 3 UTC) Saddam és executat a la forca.[3] El 2012 és executat el que abans havia estat la seva mà dreta, Abid Al-Hamid Mahmud al-Tikriti.
Referències
- ↑ Yusuf, Abdullah. «Saddam Hussein: how a deadly purge of opponents set up his ruthless dictatorship» (en anglès). The Conversation, 22-07-2019. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ The Iran-Contra Affair 20 Years On. The National Security Archive (George Washington University), 2006-11-24
- ↑ «Saddam Hussein mor a la forca». 324, 02-01-2007. [Consulta: 25 agost 2013].
Enllaços externs
- Hussein executed with 'fear in his face': Hussein executat amb 'por a la seva cara' a CNN.com (anglès)