Plana d'inundació: diferència entre les revisions
m bot: -unicament +únicament |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
'''Vegeu també:''' [[Terra fora del dic]] |
'''Vegeu també:''' [[Terra fora del dic]] |
||
== Fonts == |
== Fonts == |
||
;Referències |
;Referències |
||
Revisió del 17:28, 18 maig 2023
Una plana d'inundació en hidrologia és la part de la vall d'un riu, adjacent al llit fluvial, formada per sediments dipositats pel riu en èpoques de crescuda.[1][2] Forma una part de la plana al·luvial.
A les planes d'inundació es formen meandres que erosionen les seves ribes en el seu desplaçament cap avall. Generalment les planes d'inundació presenten sediments no consolidats: acumulacions de sorra, grava llim o argila que sovint són aqüífers importants. Les planes d'inundació geològicament velles sovint es representen en el paisatge per terrasses fluvials que romanen relativament més altes que la plana d'inundació actual.
Les planes formen un ecosistema amb la major biodiversitat de tots els biòtops amb una riquesa d'espècies que no es troba enlloc.[3] Durant la fase d'inundació sedimenten molts nutrients, el que va les planes valuoses per l'agricultura. Una bona gestió activa de les planes pot reduir considerablement el risc d'inundació.[4]
La destrucció i la renaturalització de les planes d'inundació
Una visió només productivista ha contribuït a una deterioració de molts rius i les seves planes d'inundació.[3] Les noves tècniques de conreu a les zones rurals[5] l'assecament d'aiguamolls[6] així que la construcció de carreteres asfaltades i la urbanització desconsiderades van impermeabilitzar excessivament les zones inundables, fet que va conduir a una evacuació massa ràpida de les aigües en cas de precipitacions intenses, un augment del risc d'inundació, una reducció del potencial autonetejador de l'aigua i una destrucció de la biodiversitat. La intervenció de l'home en rectificar el curs dels rius al segle xx, per tal d'accelerar el desguàs, sovint va provocar l'efecte contrari en augmentar encara el cabal i accelerar l'erosió.[7] Al costat de mesures "dures" d'enginyeria tradicionals (alçar les parets, apregonar el llit…) avui es comença a preconitzar intervencions més naturals per a alentir el desguàs: tornar a crear zones d'inundació naturals fora de les zones habitades, renaturalitzar el curs, reconstituir meandres tallats, utilitzar un empedrament permeable de les carreteres, tot i aplicar teulats verds.
La directiva marc de l'aigua europea del 2000 obliga a conservar o si s'escau a restaurar els valors ecològics i abandonar una visió únicament productivista.[3]
Vegeu també: Terra fora del dic
Fonts
- Referències
- ↑ «plana d'inundació», Termcat, [consulta el 16 de juny de 2013]
- ↑ «plana.3». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Marta González del Tánago, «La restauració dels llits i riberes fluvials», Camins d'argent: El debat de l'aigua i de l'estat dels rius, València, Universitat de València, 2003,
- ↑ Gestió dels cursos d'aigua del bosc per ajudar a combatre els riscos d'inundació al llarg d'Europa, Generalitat de Catalunya, s.d.,
- ↑ Vicenç Rosselló i Verger, «El component físi en l'ús de l'espai als Països Catalans», Primer Congrés Català de Geografia: conferències, Institut d'Estudis Catalans, 1991, pàgina 50
- ↑ Narcís Prat & Carles Ibàñez, Avaluació crítica del pla hidrològic nacional i proposta per a una gestió sostenible de l'aigua del Baix Ebre, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003, pàgines 54-55, ISBN 9788472836938z
- ↑ Per un exemple vegeu: Anna Ribas & David Saurí, «La gestió del risc d'inundació a Girona», Revista de Girona, octubre 1993, pàgines 88-92
- Bibliografia
- Bernadí Gelavert, Atles de delimitació geomorfològica de xarxes de drenatge i planes d'inundació de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears, 2002
