Vés al contingut

Sostenidor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 17: Línia 17:


A partir del segle XVI, la roba interior de les dones més riques del món occidental estava dominada per la cotilla, que empenyia els pits cap amunt. A finals del segle XIX, els dissenyadors de roba van començar a experimentar amb alternatives, dividint la cotilla en múltiples parts: un dispositiu de contenció semblant a una faixa per a la part inferior del tors i dispositius que suspenien els pits des de l'espatlla fins a la part superior del tors.<ref name="HISTORY" />
A partir del segle XVI, la roba interior de les dones més riques del món occidental estava dominada per la cotilla, que empenyia els pits cap amunt. A finals del segle XIX, els dissenyadors de roba van començar a experimentar amb alternatives, dividint la cotilla en múltiples parts: un dispositiu de contenció semblant a una faixa per a la part inferior del tors i dispositius que suspenien els pits des de l'espatlla fins a la part superior del tors.<ref name="HISTORY" />

=== Sostenidors moderns ===
Tot i que el primer sostenidor, una peça de lli i puntes que sembla gairebé exactament com un sostenidor modern, es va descobrir en una col·lecció de principis del segle XV del castell de Lengberg al Tirol, Àustria, no hi ha cap altra evidència de l'ús de sostenidors al segle XV.

El 1914, l'editora, activista i sociality de Nova York Caresse Crosby (nascuda Mary Phelps Jacob) va patentar el primer sostenidor modern.<ref name="JForbes" /><ref>Anthony Castellano, [https://abcnews.go.com/blogs/headlines/2012/07/600-year-old-bras-uncovered-in-austrian-castle/ 600-Year-Old Bras Uncovered in Austrian Castle], ABC News, 2012-07-19</ref> Frustrada amb una cotilla que no parava de sortir-se a través d'un vestit de festa nou,<ref name="Deccan">Staff Reporter, [https://www.deccanchronicle.com/141104/lifestyle-health-and-wellbeing/article/100-years-everyones-favourite-undergarment 100 years of everyone's favourite undergarment], ''Deccan Chronicle'', 2019-03-30</ref> va crear el sostenidor a partir de dos mocadors i una cinta per crear un escot.<ref name="MKetch">Misha Ketchell, "[https://theconversation.com/the-story-of-the-bra-32169 The story of ... the bra]", ''The Converstation'', 2014-11-05</ref><ref name="flem">Kirsten Fleming, [https://nypost.com/2014/02/22/celebrating-100-years-of-everyones-favorite-undergarment/ 100 years of everyone's favorite undergarment], ''New York Post'', 2014-02-22</ref>

Crosby va vendre sostenidors als amics per un dòlar. Aviat tots dos van fundar la Fashion Form Brassière Company, una fàbrica de dues dones a Boston. Crosby va patentar el primer sostenidor com "el sostenidor sense esquena" el 1914. Després de fer uns centenars de sostenidors i algunes comandes dels grans magatzems, el seu marit la va convèncer de tancar l'empresa. Va vendre la patent a The Warner Brothers Corset Company per 1.500 dòlars EUA. En els propers 30 anys, Warner Brothers va guanyar més de 15 milions de dòlars amb el disseny.<ref name="MKetch" /><ref name="flem" />

Segons Cadolle Lingerie House, Herminie Cadolle, una inventora francesa, va ser la primera inventora a patentar el sostenidor modern, anomenat "corselet-gorge", roba interior que separava la part superior del sostenidor de la cotilla inferior, el primer pas cap a la sostenidor modern.<ref>{{Cite web|title=Our story - Cadolle|url=https://www.cadolle.com/en/content/14-our-story|access-date=2020-09-28|website=www.cadolle.com}}</ref> Una llegenda urbana que el sostenidor va ser inventat per un home anomenat Otto Titzling («sling de tits») que va perdre una demanda amb Phillip de Brassière («omple el brassière») es va originar amb el llibre de 1971 Bust-Up: The Uplifting Tale of Otto Titzling i el desenvolupament del sostenidor i es va propagar en una cançó còmica de la pel·lícula Beaches.<ref>{{cite web|url=http://www.snopes.com/business/origins/bra.asp|title=Brassiere (origin of name)|publisher=Snopes.com Urban Legends|access-date=26 July 2013}}</ref>

La meitat de les patents presentades per al disseny i fabricació del sostenidor van ser creades per dones. L'alemanya de Dresden, Christine Hardt, va patentar el primer sostenidor modern el 1899.<ref>Hardt, Christine (1899) [https://depatisnet.dpma.de/DepatisNet/depatisnet?window=1&space=menu&content=treffer&action=pdf&docid=DE000000110888A German Patent 110888A]. dpma.de</ref> Sigmund Lindauer de Stuttgart-Bad Cannstatt, Alemanya, va desenvolupar un sostenidor per a la producció en massa i el va patentar el 1912. Va ser produït en massa per Mechanische Trikotweberei Ludwig Maier und. Cie. a Böblingen, Alemanya.<ref>{{cite web|url=http://www.wirtemberg.de/sigmund-lindauer.htm|title=Vom Korsett zum Büstenhalter|publisher=wirtemberg.de|language=de|access-date=2020-01-27}}</ref><ref>{{cite web|url=https://zeitreise-bb.de/hautana/|title=Lyon Sussmann und die "Hautana"|date=19 June 2018|publisher=Zeitreise|language=de|access-date=2020-01-27}}</ref> Als Estats Units, Mary Phelps Jacob va rebre una patent el 1914 per al primer disseny de sostenidors que es reconeix com la base dels sostenidors moderns.<ref>{{cite web|url=http://www.fashion-era.com/bras_and_girdles.htm|title=Bra History: Bras and Girdles|first=Pauline Weston|last=Thomas|publisher=Fashion-Era.com|date=September 2004|access-date=20 January 2011|archive-url=https://web.archive.org/web/20110111143703/http://www.fashion-era.com/bras_and_girdles.htm|archive-date=11 January 2011|url-status=live}}</ref> La producció massiva a principis del segle XX va fer que la peça de roba fos àmpliament disponible per a dones als Estats Units, Anglaterra, Europa occidental i altres països influenciats per la moda occidental.<ref name="angel">{{cite web|year=2010|title=Brassiere|url=http://angelasancartier.net/brassiere|website=Clothing and Fashion Encyclopedia|access-date=19 January 2011|archive-url=https://web.archive.org/web/20101129043157/http://angelasancartier.net/brassiere|archive-date=29 November 2010|url-status=live}}</ref> L'escassetat de metalls a la Primera Guerra Mundial va fomentar la fi de la cotilla.

El desenvolupament del sostenidor amb aro va començar a la dècada de 1930,<ref name="Napoleon">{{cite book|last=Napoleon|first=Anthony|title=Awakening Beauty: An Illustrated Look at Mankind's Love and Hatred of Beauty|chapter-url=https://books.google.com/books?id=AyJLqNcfM3IC&q=history+underwire+bra&pg=PA130|edition=Illustrated|year=2003|publisher=Virtual Bookworm Publishing|isbn=978-1-58939-378-3|pages=31, 130–131|chapter=Wardrobe|access-date=2009-04-21}}</ref> tot i que no va guanyar una gran popularitat fins als anys 50, quan el final de la Segona Guerra Mundial va alliberar metall per a ús domèstic.<ref name="Kanner">{{cite magazine|last=Kanner|first=Bernice|title=The Bra's not for Burning|magazine=New York Magazine|url=https://books.google.com/books?id=KdgBAAAAMBAJ&q=history+underwire+bra+1938&pg=RA1-PA29|volume=16|issue=49|date=1983-12-12|issn=0028-7369|pages=26–30|access-date=2009-04-21}}</ref><ref name="Seigel">{{cite news|last=Seigel|first=Jessica|title=The Cups Runneth Over|url=https://www.nytimes.com/2004/02/13/opinion/the-cups-runneth-over.html?pagewanted=all|date=2004-02-13|newspaper=[[The New York Times]]|access-date=2013-05-09}}</ref> L'aviador i cineasta Howard Hughes va dissenyar un prototip per a un sostenidor aerodinàmic amb aro per a Jane Russell quan va filmar The Outlaw el 1941. Els sostenidors de la dècada de 1940 deixaven una quantitat substancial de teixit al centre, creant així una separació de pits en comptes de l'escot d'avui.<ref>Debbie Wells, ''1940's Style Guide'', page 33, CreateSpace, 2011, {{ISBN|9781460916889}}</ref> Frederick Mellinger de Frederick's of Hollywood va crear el primer sostenidor encoixinat el 1947, seguit d'un primer sostenidor push-up un any més tard (anomenat "The Rising Star").<ref name="Deccan" />

Un sostenidor encoixinat afegeix material (escuma, silicona, gel, aire, líquid, etc.)<ref>Amy Wallace, ''California or Bust'', page 43, Los Angeles Magazine, Vol. 47, No. 1, ISSN 1522-9149</ref> a les copes perquè els pits es vegin més grans.<ref name="Mjohn1">Maisha Z. Johnson, [https://www.healthline.com/health/types-of-bra#padded Padded bra], Healthline, April 24, 2019-04-24</ref> Hi ha diferents dissenys, des d'una lleugera elevació fins a un efecte molt empès cap amunt,<ref name="Grady">Patricia O'Grady, ''The Guide to Breast Reconstruction'', page 85, AuthorHouse, 2014, {{ISBN|9781491866924}}</ref> que proporcionen cobertura i suport, amaguen mugrons, donen forma als pits que estan allunyats i afegeixen comoditat.<ref name="Mjohn12">Maisha Z. Johnson, [https://www.healthline.com/health/types-of-bra#padded Padded bra], Healthline, April 24, 2019-04-24</ref> El farciment graduat utilitza més farciment a la part inferior de les copes que s'afina gradualment cap a la part superior.<ref>Jene' Luciani, ''The Bra Book: The Fashion Formula to Finding the Perfect Bra'', page 32, BenBella Books, 2009, {{ISBN|9781933771946}}</ref> També hi ha sostenidors semi-encoixinats que s'adapten als vestits de coll profund.<ref name="PAti">Pratima Ati, [https://www.stylecraze.com/articles/types-of-bra/ 30 Types of Bras Every Woman Should Know – A Complete Guide], Style Craze, 2020-01-20</ref> Amb l'arribada dels sostenidors encoixinats, les vendes de coixinets extraïbles van caure,<ref>Jene Luciani (2013). ''The Bra Book'', page 14, BenBella Books Inc., 2009, {{ISBN|978-1-933771-94-6}}</ref> tot i que alguns sostenidors encoixinats també tenen insercions extraïbles.<ref name="Grady" /> L'actriu Julia Roberts va haver de portar un sostenidor farcit de gel de silicona fet a mida per a la pel·lícula Erin Brockovich per tal d'augmentar el seu escot.<ref>Dennis Bingham, ''Whose Lives Are They Anyway?'', page 341, Rutgers University Press, 2010, {{ISBN|9780813549309}}</ref><ref>"[http://www.express.co.uk/news/showbiz/472335/Julia-Roberts-Erin-Brockovich-lingerie-up-for-sale Julia Roberts' Erin Brockovich lingerie up for sale]", ''Daily Express'', April 25, 2014</ref>

Els sostenidors van ser fabricats inicialment per petites empreses productores i subministrats als minoristes. El terme "copa" no es va utilitzar fins al 1916, i els fabricants confiaven en copes extensibles per adaptar-se a pits de diferents mides. Les dones amb pits més grans o caiguts tenien l'opció de sostenidors de línia llarga, esquena construïda, insercions en forma de falca entre les copes, corretges més amples, Lastex, bandes fermes sota la copa i desossament lleuger.

L'octubre de 1932, el S.H. Camp and Company van correlacionar la mida i la pendulitat dels pits amb les lletres A a D. La publicitat de Camp presentava perfils de pits etiquetats amb lletres al número de febrer de 1933 de Corset and Underwear Review. El 1937, Warner va començar a incloure la mida de la copa als seus productes. Les bandes ajustables es van introduir amb múltiples tancaments de ganxos a la dècada de 1930. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, la majoria de les dones conscients de la moda a Europa i Amèrica del Nord portaven sostenidor, i les dones d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina van començar a adoptar-lo.<ref name="angel" />

==== Décades de 1960-1980 ====


== Talles i copes ==
== Talles i copes ==

Revisió del 14:26, 13 set 2022

Un sostenidor "de balcó"

Un sostenidor és un element de roba interior femenina que consisteix en dues copes que cobreixen totalment o parcialment el pit com a suport o ocultador.

A més de la connexió de les copes, té generalment dues bandes laterals que se sostenen l'una a l'altra per l'esquena o la part anterior sobre el pit, i dos tirants sobre els muscles, que s'uneixen a les bandes per l'esquena. Altres tipus de sostenidor sostenen sense cobrir el pit, o sense cobrir el mugró (només la part a sota), mentre altres sostenen sense bandes al muscle.

Aquesta peça substituí la cotilla, que consistia en una mena de camisa que sostenia el pit amb cordons (i premia fortament tot el tronc). La introducció del sostenidor és relativament recent. El 3 d'octubre de 1914, Mary Phelps patentà un sostenidor primitiu que seria l'origen de l'actual sostenidor emprat arreu del món.[1] El cinema contribuí a la seua difusió, sent popularitzat per artistes com Jane Russell per a qui Howard Hughes feu dissenyar un sostenidor que projectava el pit de l'actriu cap avant.[2]

Història

Abans de l'expansió dels sostenidors, se solien emprar cotilles i peces estructurades anomenades "emfatitzadores del bust", fetes amb balenes i puntes.[3] La història de les cotilles indica que van començar a passar de moda l'any 1917, quan es necessitava metall per fabricar tancs i municions per a la Primera Guerra Mundial,[4] i quan la moda dels anys 20 emfatitzava les figures més masculinitzades.[5] Amb el retorn a figures més femenines a la dècada de 1930, la corseteria va mantenir una forta demanda fins i tot en el punt àlgid de la Gran Depressió.[5] La dissenyadora Vivienne Westwood va reintroduir la cotilla com una forma de moda de millorar l'escot el 1985.[6] El 1989, Jean Paul Gaultier va vestir Madonna amb una cotilla rosa. Aviat Westwood va introduir una variant de costat elàstic que funcionava com a balcó per empènyer l'escot.[7] Segons Rebecca Scritchfield, la popularitat resurgent de les cotilles està impulsada per "la foto a Instagram d'algú amb una cintura petita i pits gegants".[8]

Quan les cotilles van passar de moda, els sostenidors i els encoixinats van ajudar a projectar, mostrar i emfatitzar els pits. L'any 1893, a la novaiorquesa Marie Tucek se li va concedir una patent per a un "suport dels pits", descrit com una modificació de la cotilla, i era molt semblant a un sostenidor push-up modern dissenyat per suportar els pits. Consistia en una placa feta de metall, cartó o un altre material rígid amb forma per encaixar contra el tors sota els pits, seguint el contorn. Estava cobert amb seda, lona o una altra tela, que s'estenia per sobre del plat per formar una butxaca per a cada pit. La placa es corbava al voltant del tors i acabava prop de les aixelles.[9][10]

Sostenidors primerencs

Portar una peça per recolzar els pits pot vindre de l'antiga Grècia.[11] Les dones portaven un apodesmos,[12] més tard stēthodesmē,[13] mastodesmos[14] i mastodeton,[15] tots ells significaven "banda de pit", una banda de llana o lli que s'embolicava als pits i lligada o fixada a l'esquena.[16] Les dones romanes portaven cintes durant l'esport, com les que es mostren al mosaic de la Coronació del guanyador (també conegut com el "mosaic del bikini").

Es creu que els fragments de teixits de lli trobats al castell de Lengberg al Tirol oriental a Àustria datats entre 1440 i 1485 eren sostenidors. Dos d'ells portaven copes fetes de dues peces de lli cosides amb tela que s'estenia fins a la part inferior del tors amb una fila de sis traus per subjectar-les amb un cordó o fil. Un tenia dues cintes per a les espatlles i estava decorat amb puntes a l'escot.[17][18]

A partir del segle XVI, la roba interior de les dones més riques del món occidental estava dominada per la cotilla, que empenyia els pits cap amunt. A finals del segle XIX, els dissenyadors de roba van començar a experimentar amb alternatives, dividint la cotilla en múltiples parts: un dispositiu de contenció semblant a una faixa per a la part inferior del tors i dispositius que suspenien els pits des de l'espatlla fins a la part superior del tors.[11]

Sostenidors moderns

Tot i que el primer sostenidor, una peça de lli i puntes que sembla gairebé exactament com un sostenidor modern, es va descobrir en una col·lecció de principis del segle XV del castell de Lengberg al Tirol, Àustria, no hi ha cap altra evidència de l'ús de sostenidors al segle XV.

El 1914, l'editora, activista i sociality de Nova York Caresse Crosby (nascuda Mary Phelps Jacob) va patentar el primer sostenidor modern.[4][19] Frustrada amb una cotilla que no parava de sortir-se a través d'un vestit de festa nou,[20] va crear el sostenidor a partir de dos mocadors i una cinta per crear un escot.[21][22]

Crosby va vendre sostenidors als amics per un dòlar. Aviat tots dos van fundar la Fashion Form Brassière Company, una fàbrica de dues dones a Boston. Crosby va patentar el primer sostenidor com "el sostenidor sense esquena" el 1914. Després de fer uns centenars de sostenidors i algunes comandes dels grans magatzems, el seu marit la va convèncer de tancar l'empresa. Va vendre la patent a The Warner Brothers Corset Company per 1.500 dòlars EUA. En els propers 30 anys, Warner Brothers va guanyar més de 15 milions de dòlars amb el disseny.[21][22]

Segons Cadolle Lingerie House, Herminie Cadolle, una inventora francesa, va ser la primera inventora a patentar el sostenidor modern, anomenat "corselet-gorge", roba interior que separava la part superior del sostenidor de la cotilla inferior, el primer pas cap a la sostenidor modern.[23] Una llegenda urbana que el sostenidor va ser inventat per un home anomenat Otto Titzling («sling de tits») que va perdre una demanda amb Phillip de Brassière («omple el brassière») es va originar amb el llibre de 1971 Bust-Up: The Uplifting Tale of Otto Titzling i el desenvolupament del sostenidor i es va propagar en una cançó còmica de la pel·lícula Beaches.[24]

La meitat de les patents presentades per al disseny i fabricació del sostenidor van ser creades per dones. L'alemanya de Dresden, Christine Hardt, va patentar el primer sostenidor modern el 1899.[25] Sigmund Lindauer de Stuttgart-Bad Cannstatt, Alemanya, va desenvolupar un sostenidor per a la producció en massa i el va patentar el 1912. Va ser produït en massa per Mechanische Trikotweberei Ludwig Maier und. Cie. a Böblingen, Alemanya.[26][27] Als Estats Units, Mary Phelps Jacob va rebre una patent el 1914 per al primer disseny de sostenidors que es reconeix com la base dels sostenidors moderns.[28] La producció massiva a principis del segle XX va fer que la peça de roba fos àmpliament disponible per a dones als Estats Units, Anglaterra, Europa occidental i altres països influenciats per la moda occidental.[29] L'escassetat de metalls a la Primera Guerra Mundial va fomentar la fi de la cotilla.

El desenvolupament del sostenidor amb aro va començar a la dècada de 1930,[30] tot i que no va guanyar una gran popularitat fins als anys 50, quan el final de la Segona Guerra Mundial va alliberar metall per a ús domèstic.[31][32] L'aviador i cineasta Howard Hughes va dissenyar un prototip per a un sostenidor aerodinàmic amb aro per a Jane Russell quan va filmar The Outlaw el 1941. Els sostenidors de la dècada de 1940 deixaven una quantitat substancial de teixit al centre, creant així una separació de pits en comptes de l'escot d'avui.[33] Frederick Mellinger de Frederick's of Hollywood va crear el primer sostenidor encoixinat el 1947, seguit d'un primer sostenidor push-up un any més tard (anomenat "The Rising Star").[20]

Un sostenidor encoixinat afegeix material (escuma, silicona, gel, aire, líquid, etc.)[34] a les copes perquè els pits es vegin més grans.[35] Hi ha diferents dissenys, des d'una lleugera elevació fins a un efecte molt empès cap amunt,[36] que proporcionen cobertura i suport, amaguen mugrons, donen forma als pits que estan allunyats i afegeixen comoditat.[37] El farciment graduat utilitza més farciment a la part inferior de les copes que s'afina gradualment cap a la part superior.[38] També hi ha sostenidors semi-encoixinats que s'adapten als vestits de coll profund.[39] Amb l'arribada dels sostenidors encoixinats, les vendes de coixinets extraïbles van caure,[40] tot i que alguns sostenidors encoixinats també tenen insercions extraïbles.[36] L'actriu Julia Roberts va haver de portar un sostenidor farcit de gel de silicona fet a mida per a la pel·lícula Erin Brockovich per tal d'augmentar el seu escot.[41][42]

Els sostenidors van ser fabricats inicialment per petites empreses productores i subministrats als minoristes. El terme "copa" no es va utilitzar fins al 1916, i els fabricants confiaven en copes extensibles per adaptar-se a pits de diferents mides. Les dones amb pits més grans o caiguts tenien l'opció de sostenidors de línia llarga, esquena construïda, insercions en forma de falca entre les copes, corretges més amples, Lastex, bandes fermes sota la copa i desossament lleuger.

L'octubre de 1932, el S.H. Camp and Company van correlacionar la mida i la pendulitat dels pits amb les lletres A a D. La publicitat de Camp presentava perfils de pits etiquetats amb lletres al número de febrer de 1933 de Corset and Underwear Review. El 1937, Warner va començar a incloure la mida de la copa als seus productes. Les bandes ajustables es van introduir amb múltiples tancaments de ganxos a la dècada de 1930. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, la majoria de les dones conscients de la moda a Europa i Amèrica del Nord portaven sostenidor, i les dones d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina van començar a adoptar-lo.[29]

Décades de 1960-1980

Talles i copes

Comercialment, s'empren lletres per a designar la grandària de les copes:

  • Copa A = Pit petit
  • Copa B
  • Copa C
  • Copa D = Pit gros

Mida de la talla:

Tant a l'Estat Espanyol com al Francès, el sistema d'amidar la talla és el mateix, i té la referència "ESP" o "FRA". Es calcula en funció de la mida sota pit (perímetre del tòrax amidat just davall del pit) i se'l sumen a aquesta mida 15 cm. Després cal normalitzar-la aproximant, per exemple si s'amida 74 centímetres sota pit, i la talla és 74+15= 89cm, la talla aproximada seria la 90, mentre si s'amida 79, 79+15=94, i la talla seria la 95.[43]

Taula de talla i copa recomanades

Altres sistemes d'amidament, per exemple l'europeu o internacional, no sumen 15 cm al contorn del pit, de tal forma que una talla 75 europea és igual a una 90 francesa o espanyola. En acabant, els sistemes americans o britànics hi sumen 4 o 5 polzades a la mida del contorn sota pit per obtenir la talla. Les taules d'equivalència són:

EU 70 75 80 85 ...
FR/ESP 85 90 95 100 ...
USA 32 34 36 38 ...

i així successivament.

Mides de la copa

Les copes es calculen mitjançant el contorn del pit (perímetre del tòrax amidat arran del mugró). Per descobrir la copa cal restar a la mida a l'altura del mugró, la mida del tòrax per sota del pit (sense sumar-hi en aquest cas els 15 cm). Aquesta mida resultant donarà entre 12 cm, per a les copes "A" i 38 cm per a la copa "J", com es veu en aquesta taula:

Copes

11-13
14-16
17-19
20-22
23-25
26-28
29-31
32-34
34-37
37-40
 Cm
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
 Copa
Vista de davant d'un sostenidor
Vista de darrere
Talla i copa de la mides "FRA" i "ESP" (talla=15 cm + sotapit)
Mides sota pit en cm Mides de contorn de copa en cm
Talla Mides sota pit Copa A Copa B Copa C Copa D
85 68 72 81 83 84 86 87 89 90 92
90 73 77 86 88 89 91 92 94 95 97
95 78 82 91 93 94 96 97 99 100 102
100 83 87 96 98 99 101 102 104 105 107
105 88 92 101 103 104 106 107 109 110 112
110 93 97 106 108 109 111 112 114 115 117
115 98 102 111 113 114 116 117 119 120 122
120 103 107 116 118 119 121 122 124 125 127
Diferències talles pit
i talla sotapit polzades
talla pit
i talla sotapit centímetres
Talla de copa
(RU i Austràlia)		 Talla de copa
(resta d'Europa i EUA)
Menys d'una polzada 0 cm AA AA
1 polzada 2,5 cm A A
2 polzades 5 cm B B
3 polzades 7,62 cm C C
4 polzades 10,16 cm D D
5 polzades 12,7 cm DD E o DD
6 polzades 15,24 cm E F o DDD
7 polzades 18 cm F G
8 polzades 20 cm FF H
9 polzades 23 cm G I
10 polzades 25,5 cm GG J
11 polzades 28 cm H K
12 polzades 30,5 cm HH L
13 polzades 33 cm J
14 polzades 35,5 cm JJ

Menes de sostenidors

  • Sostenidors amb alça o sostenidors d'augment (ang. push-up bra) : sostenidors que realcen l'escolladura i el volum dels pits.

Referències

  1. ↑ Parga, Mónica «Fotos: 100 años del sujetador» (en castellà). El País [Madrid], 03-11-2014. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ «From the archive: Jane Russell on films, bras and the male gaze, 1985» (en anglès). The Guardian, 14-06-2020. [Consulta: 20 octubre 2021].
  3. ↑ Jill Fields, An Intimate Affair: Women, Lingerie, and Sexuality, page 81, University of California Press, 2007, ISBN 9780520223691
  4. ↑ 4,0 4,1 Jihan Forbes, A Brief History Of The Bra, Elle, 2013-11-13
  5. ↑ 5,0 5,1 Jill Fields, An Intimate Affair: Women, Lingerie, and Sexuality, page 75, University of California Press, 2007, ISBN 9780520223691
  6. ↑ Domna C. Stanton, Discourses of Sexuality: From Aristotle to AIDS, page 40, University of Michigan Press, 1992, ISBN 9780472065134
  7. ↑ Alexander Fury, Can a Corset Be Feminist?, New York Times, 2016-11-25
  8. ↑ Emine Saner, What a waist: why the corset has made a regrettable return, The Guardian, 2019-06-27
  9. ↑ Riordan, Teresa «Patents; In bra technology, an incremental improvement can translate into comfort». , 28-10-2002.
  10. ↑ Sostenidor a l'USPTO (anglès)
  11. ↑ 11,0 11,1 Wells, Jacquelyn. «The History of Lingerie [INFOGRAPHIC]». HerRoom. Arxivat de l'original el 19 February 2014. [Consulta: 31 gener 2014].
  12. ↑ ἀπόδεσμος, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, on Perseus
  13. ↑ στηθοδέσμη Arxivat 16 July 2014 a Wayback Machine., Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, on Perseus
  14. ↑ μαστόδεσμος Arxivat 18 July 2014 a Wayback Machine., Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, on Perseus
  15. ↑ μαστόδετον Arxivat 16 July 2014 a Wayback Machine., Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek–English Lexicon, on Perseus
  16. ↑ «The Figure and Corsets. Mataura Ensign (New Zealand) November 11, 1887». Arxivat de l'original el 3 November 2015. [Consulta: 12 novembre 2012].
  17. ↑ Associated Press «Medieval Bras Discovered at Austrian Castle». The Guardian. Associated Press, 18-07-2012.
  18. ↑ Jahn, George «600-Year-Old Linen Bras Found in Austrian Castle». Yahoo! News. Associated Press, 19-07-2012.
  19. ↑ Anthony Castellano, 600-Year-Old Bras Uncovered in Austrian Castle, ABC News, 2012-07-19
  20. ↑ 20,0 20,1 Staff Reporter, 100 years of everyone's favourite undergarment, Deccan Chronicle, 2019-03-30
  21. ↑ 21,0 21,1 Misha Ketchell, "The story of ... the bra", The Converstation, 2014-11-05
  22. ↑ 22,0 22,1 Kirsten Fleming, 100 years of everyone's favorite undergarment, New York Post, 2014-02-22
  23. ↑ «Our story - Cadolle». www.cadolle.com. [Consulta: 28 setembre 2020].
  24. ↑ «Brassiere (origin of name)». Snopes.com Urban Legends. [Consulta: 26 juliol 2013].
  25. ↑ Hardt, Christine (1899) German Patent 110888A. dpma.de
  26. ↑ «Vom Korsett zum Büstenhalter» (en alemany). wirtemberg.de. [Consulta: 27 gener 2020].
  27. ↑ «Lyon Sussmann und die "Hautana"» (en alemany). Zeitreise, 19-06-2018. [Consulta: 27 gener 2020].
  28. ↑ Thomas, Pauline Weston. «Bra History: Bras and Girdles». Fashion-Era.com, 01-09-2004. Arxivat de l'original el 11 January 2011. [Consulta: 20 gener 2011].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Brassiere». Clothing and Fashion Encyclopedia, 2010. Arxivat de l'original el 29 November 2010. [Consulta: 19 gener 2011].
  30. ↑ Napoleon, Anthony. «Wardrobe». A: Awakening Beauty: An Illustrated Look at Mankind's Love and Hatred of Beauty. Illustrated. Virtual Bookworm Publishing, 2003, p. 31, 130–131. ISBN 978-1-58939-378-3. 
  31. ↑ Kanner, Bernice (1983-12-12). «The Bra's not for Burning». New York Magazine 16 (49): 26–30. ISSN 0028-7369. 
  32. ↑ Seigel, Jessica «The Cups Runneth Over». , 13-02-2004.
  33. ↑ Debbie Wells, 1940's Style Guide, page 33, CreateSpace, 2011, ISBN 9781460916889
  34. ↑ Amy Wallace, California or Bust, page 43, Los Angeles Magazine, Vol. 47, No. 1, ISSN 1522-9149
  35. ↑ Maisha Z. Johnson, Padded bra, Healthline, April 24, 2019-04-24
  36. ↑ 36,0 36,1 Patricia O'Grady, The Guide to Breast Reconstruction, page 85, AuthorHouse, 2014, ISBN 9781491866924
  37. ↑ Maisha Z. Johnson, Padded bra, Healthline, April 24, 2019-04-24
  38. ↑ Jene' Luciani, The Bra Book: The Fashion Formula to Finding the Perfect Bra, page 32, BenBella Books, 2009, ISBN 9781933771946
  39. ↑ Pratima Ati, 30 Types of Bras Every Woman Should Know – A Complete Guide, Style Craze, 2020-01-20
  40. ↑ Jene Luciani (2013). The Bra Book, page 14, BenBella Books Inc., 2009, ISBN 978-1-933771-94-6
  41. ↑ Dennis Bingham, Whose Lives Are They Anyway?, page 341, Rutgers University Press, 2010, ISBN 9780813549309
  42. ↑ "Julia Roberts' Erin Brockovich lingerie up for sale", Daily Express, April 25, 2014
  43. ↑ Urgoiti, Uxía B. «Esta es la mejor manera para conocer, de forma exacta, tu talla de sujetador». Cosmopolitan, 23-04-2021. [Consulta: 20 octubre 2021].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sostenidor
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sostenidor&oldid=30633965»