Vés al contingut

Carta Atlàntica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
m →top: normalitzar infotaula, replaced: {{preinfotaula esdeveniment → {{Infotaula esdeveniment AWB
 
(10 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula tractat
{{Infotaula esdeveniment
⚫
| consequencia= Els Estats Units donen suport polític al Regne Unit en la guerra. Acords de post-guerra entre les dues potències.
| name = Conferència de Terranova
| long_name = Carta Atlàntica
| image =Prince of Wales-5.jpg
| image_width = 250px
| caption = [[Franklin Delano Roosevelt|Roosevelt]] i [[Winston Churchill|Churchill]] durant la conferència.
| type = Acords de cooperació en el marc de la Segona Guerra Mundial
| date_drafted =
| date_signed =14 d'agost de 1941
| location_signed = Domini de Terranova
| date_sealed =
| date_effective =
| condition_effective =
| date_expiration =
| signatories = [[Franklin Delano Roosevelt|Franklin Roosevelt]] i [[Winston Churchill]]
| parties = {{EUA}}<br>{{RUN}}
| ratifiers =
| depositor =
| language =
| languages =
| Motiu =
⚫
| Efecte = Els Estats Units donen suport polític al Regne Unit en la guerra. Acords de post-guerra entre les dues potències.
| wikisource =
}}
}}
La '''Conferència de Terranova''' o '''Carta Atlàntica''' és un document d'una pàgina redactat per [[Winston Churchill|Churchill]] i [[Franklin Delano Roosevelt|Roosevelt]] en un vaixell l'any [[1941]], durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Conté uns principis que inclouen el [[desarmament]], la [[pau]] i els [[drets humans]], i es va convertir en la base del [[dret internacional]] modern.<ref>Olivia Vall i Paul Gready, ''Els drets humans'', editat per [[Intermón Oxfam]], [[2007]]. ISBN 9788484524885 {{ca}}</ref>
La '''Conferència de Terranova''' o '''Carta Atlàntica''' és un document d'una pàgina redactat per [[Winston Churchill|Churchill]] i [[Franklin Delano Roosevelt|Roosevelt]] al vaixell Príncep de Gal·les l'any [[1941]], durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Conté uns principis que inclouen el [[desarmament]], la [[pau]] i els [[drets humans]], i es va convertir en la base del [[dret internacional]] modern.<ref>Olivia Vall i Paul Gready, ''Els drets humans'', editat per [[Intermón Oxfam]], [[2007]]. {{ISBN|9788484524885}} {{ca}}</ref>


Es va convocar a l'illa canadenca de [[Terranova]]. La [[Unió Soviètica]] ja havia entrat en guerra, però els soviètics intentaven aturar la marea de la invasió alemanya, i la seva presència a Terranova va ser impossible. Va ser la primera conferència de les grans potències aliades durant la [[Segona Guerra Mundial]], on malgrat les seves radicals diferències ideològiques, el [[capitalisme]] i el [[comunisme]] es van esforçar per enderrocar el totalitarisme [[nazi]].
Es va convocar a l'illa canadenca de [[Terranova]]. La [[Unió Soviètica]] ja havia entrat en guerra, però els soviètics intentaven aturar la marea de la invasió alemanya, i la seva presència a Terranova va ser impossible. Va ser la primera conferència de les grans potències aliades durant la [[Segona Guerra Mundial]], on malgrat les seves radicals diferències ideològiques, el [[capitalisme]] i el [[comunisme]] es van esforçar per enderrocar el totalitarisme [[nazi]].


Els Estats Units encara no havien entrat a la contesa, tot i que era previsible que, igual que en la [[Primera Guerra Mundial]], la campanya submarina alemanya a l'Atlàntic conduís a la intervenció nord-americana. De moment, Washington hi acudia amb ajuda militar (d'acord amb la Llei de préstecs i arrendaments) en socors dels britànics. De la conferència de Terranova van sorgir unes declaracions molt genèriques, sintetitzades en la [[Carta Atlàntica]]. En conjunt, tenien un to idealista que recordava molt els catorze punts enunciats pel president [[Woodrow Wilson]] el [[1917]].
Els Estats Units encara no havien entrat a la contesa, tot i que era previsible que, igual que en la [[Primera Guerra Mundial]], la campanya submarina alemanya a l'Atlàntic conduís a la intervenció nord-americana. De moment, Washington hi acudia amb ajuda militar (d'acord amb la Llei de préstecs i arrendaments) en socors dels britànics. De la conferència de Terranova van sorgir unes declaracions molt genèriques, sintetitzades en la '''Carta Atlàntica'''. En conjunt, tenien un to idealista que recordava molt els catorze punts enunciats pel president [[Woodrow Wilson]] el [[1917]].


Si s'exclou la conferència de Terranova, celebrada l'agost de 1941, entre Churchill i Roosevelt quan encara no havien entrat a la guerra ni els soviètics ni els nord-americans, les celebrades el [[1943]] ([[conferència de Casablanca]], [[Conferència del Caire]] i [[conferència de Teheran]]) van ser bàsicament la coordinació estratègica entre les potències aliades, en un moment en què ja tenien la iniciativa militar sobre les [[potències de l'Eix]].
Si s'exclou la conferència de Terranova, celebrada l'agost de 1941, entre Churchill i Roosevelt quan encara no havien entrat a la guerra ni els soviètics ni els nord-americans, les celebrades el [[1943]] ([[conferència de Casablanca]], [[Conferència del Caire]] i [[conferència de Teheran]]) van ser bàsicament la coordinació estratègica entre les potències aliades, en un moment en què ja tenien la iniciativa militar sobre les [[potències de l'Eix]].


==Referències==
== Referències ==
⚫
{{referències}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}
⚫
{{referències}}

{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Terranova}}
{{ORDENA:Terranova}}
[[Categoria:Conferències de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Conferències de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Dret internacional]]
[[Categoria:Tractats internacionals]]

Revisió de 11:20, 27 ago 2021

Plantilla:Infotaula esdevenimentCarta Atlàntica
Imatge
Roosevelt i Churchill durant la conferència Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 33′ 59″ N, 55° 46′ 38″ O / 48.5664°N,55.7772°O / 48.5664; -55.7772
Tipuscarta Modifica el valor a Wikidata
Vigència14 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata - 
PeríodeSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTerranova (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Participant
Signatari
EfectesEls Estats Units donen suport polític al Regne Unit en la guerra. Acords de post-guerra entre les dues potències.

La Conferència de Terranova o Carta Atlàntica és un document d'una pàgina redactat per Churchill i Roosevelt al vaixell Príncep de Gal·les l'any 1941, durant la Segona Guerra Mundial. Conté uns principis que inclouen el desarmament, la pau i els drets humans, i es va convertir en la base del dret internacional modern.[1]

Es va convocar a l'illa canadenca de Terranova. La Unió Soviètica ja havia entrat en guerra, però els soviètics intentaven aturar la marea de la invasió alemanya, i la seva presència a Terranova va ser impossible. Va ser la primera conferència de les grans potències aliades durant la Segona Guerra Mundial, on malgrat les seves radicals diferències ideològiques, el capitalisme i el comunisme es van esforçar per enderrocar el totalitarisme nazi.

Els Estats Units encara no havien entrat a la contesa, tot i que era previsible que, igual que en la Primera Guerra Mundial, la campanya submarina alemanya a l'Atlàntic conduís a la intervenció nord-americana. De moment, Washington hi acudia amb ajuda militar (d'acord amb la Llei de préstecs i arrendaments) en socors dels britànics. De la conferència de Terranova van sorgir unes declaracions molt genèriques, sintetitzades en la Carta Atlàntica. En conjunt, tenien un to idealista que recordava molt els catorze punts enunciats pel president Woodrow Wilson el 1917.

Si s'exclou la conferència de Terranova, celebrada l'agost de 1941, entre Churchill i Roosevelt quan encara no havien entrat a la guerra ni els soviètics ni els nord-americans, les celebrades el 1943 (conferència de Casablanca, Conferència del Caire i conferència de Teheran) van ser bàsicament la coordinació estratègica entre les potències aliades, en un moment en què ja tenien la iniciativa militar sobre les potències de l'Eix.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carta Atlàntica
  1. ↑ Olivia Vall i Paul Gready, Els drets humans, editat per Intermón Oxfam, 2007. ISBN 9788484524885 (català)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carta_Atlàntica&oldid=28120306»