Pascual Jordan
Pascual Jordan (Hannover, 18 d'octubre de 1902 - Hamburg, 31 de juliol de 1980) fou un físic teòric i matemàtic que va fer contribucions significatives a la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps. Va contribuir molt a la forma matemàtica de la mecànica matricial, i va desenvolupar relacions canòniques d'anticommutació per a fermions. L'àlgebra de Jordan és emprada en l'estudi de les fundacions matemàtiques i conceptuals de la teoria quàntica, i ha trobat altres aplicacions matemàtiques.[1]
Biografia
modificaErnst Pasqual Jordan és fill del pintor Ernst Pasqual Jordan.[2] El seu nom deriva del seu avantpassat Pascual Jorda, que es va establir a Hannover després de les guerres de coalició.
Jordan es va matricular a la Universitat Tècnica de Hannover el 1921 on va estudiar una barreja eclèctica de zoologia, matemàtiques, i física. El 1923 es va traslladar a Göttingen Universitat, llavors la meca en matemàtiques i ciències físiques, on esdevenia ajudant primer del matemàtic Richard Courant i després del físic Max Born. Juntament amb Max Born i Werner Heisenberg, Jordan fou coautor d'una sèrie important de papers en mecànica quàntica,[3] abans de canviar el seu focus cap a la cosmologia abans de la Segona Guerra Mundial.
Jordan va enginyar un tipus d'àlgebres no-associatives, anomenades avui en dia àlgebres de Jordan en el seu honor, en un intent de crear una àlgebra d'observables per a la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps. Avui en dia, les àlgebres de von Neumann també són emprades per aquest propòsit. Les àlgebres de Jordan han estat aplicades en geometria projectiva, teoria de nombres, anàlisi complexa, optimització, i molts altres camps de matemàtiques pures i aplicades, i continuen sent utilitzades dins l'estudi matemàtic i conceptual subjacent a la teoria quàntica.
El 1933, Jordan es va unir al partit Nazi, com Philipp Lenard i Johannes Stark, tot i que va continuar defensant Einstein i altres científics jueus.[4] Jordan es va allistar a la Luftwaffe el 1939, treballant com a meteoròleg al centre de coets de Peenemünde. Durant la guerra va intentar fer interessar el partit Nazi en diversos avenços armamentístics però els seus suggeriments van ser ignorats perquè va ser considerat com una persona "políticament no fiable", probablement a causa de les seves associacions passades amb científics jueus (en particular: Richard Courant, Max Born i Wolfgang Pauli) i amb l'anomenada "física jueva".
Treballs seleccionats
modifica- Born, M.; Jordan, P. «Zur Quantenmechanik». Zeitschrift für Physik, 34, 1, 1925, pàg. 858. Bibcode: 1925ZPhy...34..858B. DOI: 10.1007/BF01328531.Bibcode:1925ZPhy...34..858B. doi:10.1007/BF01328531.
- Born, M.; Heisenberg, W.; Jordan, P. «Zur Quantenmechanik. II». Zeitschrift für Physik, 35, 8–9, 1926, pàg. 557. Bibcode: 1926ZPhy...35..557B. DOI: 10.1007/BF01379806.Bibcode:1926ZPhy...35..557B. doi:10.1007/BF01379806.
- Jordan, P.; von Neumann, J.; Wigner, E. «On an Algebraic Generalization of the Quantum Mechanical Formalism». Annals of Mathematics, 35, 1, 1934, pàg. 29–64. DOI: 10.2307/1968117. JSTOR: 1968117. Jordan, P.; von Neumann, J.; Wigner, E. «On an Algebraic Generalization of the Quantum Mechanical Formalism». Annals of Mathematics, 35, 1, 1934, pàg. 29–64. DOI: 10.2307/1968117. JSTOR: 1968117.
Referències
modifica- ↑ McCrimmon, Kevin (2004) A Taste of Jordan Algebras.
- ↑ Klaus, Mlynek. Hannoversches biographisches Lexikon : von den Anfängen bis zur Gegenwart (en alemany). Hannover: Schlütersche, 2002, p. 189. ISBN 3-87706-706-9.
- ↑ Silvan S. Schweber, QED and the Men Who Made It: Dyson, Feynman, Schwinger, and Tomonaga, Princeton: Princeton University Press, 1994, xxviii + 732 pages, ISBN 0-691-03327-7
- ↑ E. L. Schucking (1999).
Bibliografia
modifica- Beyler, Richard H. «Jordan alias Domeier: Science and Cultural Politics in Later Weimar Conservatism». A: Cathryn Carson, Alexei Kojevnikov, Helmutj Triscler (eds.). Weimar Culture and Quantum Mechanics (en anglès). Imperial College Press, 2011. ISBN 978-981-4293-11-2.
- Hoffmann, Dieter «Pascual Jordan im Dritten Reich – Schlaglichter» (en alemany). Max Planck Institute for the History of Science, Preprint 248, 2003, pàg. 1-38.
- Hoffmann, Dieter; Walker, Mark. «The ‘Better’ Nazi: Pascual Jordan and the Third Reich». A: Forstner C., Walker M. (eds.). Biographies in the History of Physics (en anglès). Springer, 2020, p. 111-128. ISBN 978-3-030-48508-5.
- Kragh, Helge «Pascual Jordan, Varying Gravity, and the Expanding Earth» (en anglès). Physics in Perspective, Vol. 17, Num. 2, 2015, pàg. 107-134. DOI: 10.1007/s00016-015-0157-9. ISSN: 1422-6944.
- Narins, Brigham. «Ernst Pascual Jordan». A: Notable Scientists from 1900 to the Present, Volum 3 (en anglès). Gale Group, 2001, p. 1163. ISBN 978-0-7876-1754-7.
- Schirrmacher, Arne «Physik und Politik in der frühen Bundesrepublik Deutschland. Max Born, Werner Heisenberg und Pascual Jordan als politische Grenzgänger» (en alemany). Berichte zur Wissenschafts-Geschichte, Vol. 30, Num. 1, 2007, pàg. 13-31. DOI: 10.1002/bewi.200701228. ISSN: 1522-2365.
- Schroer, Bert «Pascual Jordan, his contributions to quantum mechanics and his legacy in contemporary local quantum physics» (en anglès). arXiv, CBPF-NF-018/03, 2003, pàg. 1-36.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pascual Jordan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- von Meyenn, Karl. «Jordan, Ernst Pascual». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r juny 2021]. (anglès)
- Kojevnikov, Alexei. «Pascual Jordan». Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 1r juny 2021]. (anglès)
- «Pascual Jordan». Physics Today, 2016. [Consulta: 1r juny 2021]. (anglès)