Connacht
Connacht (gaèlic irlandès: Connachta, /ˈkɒnɔːt/), també amb la grafia Connaught,[1] és la província occidental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Galway, Leitrim, Mayo, Roscommon i Sligo.
Cúige Chonnacht (ga)  | |||||
| Tipus | Província d'Irlanda | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Irlanda | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 542.547 (2011) (30,5 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 17.788 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | IE-C | ||||
Etimologia
modificaEl nom Connacht deriva de la dinastia Connachta, que afirmava ser descendent del rei mític Conn de les Cent Batalles. El nom Connachta vol dir 'els descendents de Conn'. Abans de l'existència d'aquesta dinastia, la província rebia el nom de Cóiced Ol nEchmacht.
En irlandès la província sol dir-se Cúige Chonnacht. Cúige denota una 'porció'. Pel fet que Irlanda era dividida en cinc regnes majors, el terme denota 'una cinquena part' del territori de l'illa. Les altres cinquenes parts eren Ulaid, Mide, Laighin i Mumhan. Regnes importants com els d'Aileach, Brega, Osraighe i Ui Maine mai van obtenir l'estatut de cinquena part, tot i que foren reconeguts com a regnes tan poderosos com les cinquenes parts.
Durant el govern britànic, s'usà oficialment la pronunciació alternativa anglitzada Connaught.[2] El 1874, la reina Victòria atorgà el títol de duc de Connaught al seu tercer fill, i podia traçar una descendència des dels Connachta.[3]
Geografia física
modifica
El punt més alt de Connacht és Mweelrea (814 m), al comtat de Mayo. Als seus peus es troba l'únic fiord natural d'Irlanda, Killary Harbour. L'illa més gran de Connacht i de tota Irlanda és Achill. El llac més gran n'és Lough Corrib.
Bona part de la costa occidental -Connemara, Nephin, Erris- és força inhòspita i amb terres poc aptes per al conreu, però són d'una gran bellesa. Hi ha les principals àrees muntanyenques de Connacht, incloses Twelve Bens, Maumturks, Mweelrea, Croagh Patrick, Nephin Beg, Ox Mountains i Dartry Mountains. Entre els principals rius de la província, podem destacar el Moy, Corrib, Shannon, Lough Mask, Lough Melvin, Lough Allen i Lough Gill.
El Parc nacional de Connemara es troba al comtat de Galway. Les Illes Aran, on hom hi pot trobar la fortificació prehistòrica de Dún Aonghasa, és una destinació turística habitual des del segle xix.
Àrea gaèlica
modificaL'irlandès és parlat a les àrees Gaeltacht dels comtats de Mayo i Galway, la més gran a l'oest de Galway. La Gaeltacht de Galway és la més gran de les àrees de parla iarlandesa i comprèn Cois Fharraige, parts de Connemara, Conamara Theas, Illes Aran, Dúithche Sheoigeach i Gaeltacht ciutat de Galway. Les àrees de parla irlandesa a Mayo són a Iorras i Acaill. Segons el cens irlandès de 2011, el gaèlic és parlat com a llengua quotidiana per 14.600 persones.[4]
Hi ha entre 40.000 i 50.000 parlants d'Irlandès a la província, d'ells 30.978 a la Gaeltacht de Galway i 6.667 a la Gaeltacht de Mayo. Hi ha també 4.265 alumnes a les 18 Gaelscoils (escoles primàries en irlandès) i 3 Gaelcholáiste (escoles secundàries en irlandès) fora del territori de les Gaeltacht. Entre el 7% i el 10% dels habitants de la província són parlants nadius d'irlandès que o bé viuen a la Gaeltacht, reben l'educació en irlandès o bé no viuen a la Gaeltacht però viuen a la província.
Principals ciutats
modificaL'àrea urbana més gran de Connacht és la ciutat de Galway, amb una població de 72.414 habitants al nucli urbà. Altres ciutats importants són:
| # | Ciutat | Comtat | Població |
|---|---|---|---|
| 1 | Sligo | Comtat de Sligo | 25.892 |
| 2 | Castlebar | Comtat de Mayo | 15.214 |
| 3 | Tubbercurry | Comtat de Sligo | 12.801 |
| 4 | Bearna | Comtat de Galway | 12.792 |
| 5 | Ballina | Comtat de Mayo | 10.056 |
| 6 | Westport | Comtat de Mayo | 5.140 |
| 7 | Loughrea | Comtat de Galway | 4.532 |
| 8 | Boyle | Comtat de Roscommon | 4.121 |
| 9 | Riverstown | Comtat de Sligo | 3.513 |
Referències
modifica- ↑ ISO 3166-2 Newsletter II-1, 19 de febrer de 2010, dona "Connaught" com a nom oficial en anglès de la província i "Connacht" com a nom oficial en irlandès "Ordnance Survey Office, Dublin 1993"a - http://www.iso.org/iso/iso_3166-2_newsletter_ii-1_corrected_2010-02-19.pdf
- ↑ La pronunciació Connaught reflecteix una antiga pràctica anglesa—a Irlanda, però no pas a Escòcia—de representar la fricativa velar sorda gaèlica /x/ com a gh (comparar lough per loch), gh havia estat emprada en anglès mitjà per al mateix so. Encara que aquest so desaparegué finalment de l'anglès estandarditzat, la pronunciació de paraules com thought i caught va romandre inalterada, i en una posterior anglització, la nova pronunciació anglesa d'-aught fou aplicada pels britànics a títols com el Duc de Connaught. A Irland la pronunciació original va romandre intacta, la pronunciació gaèlica Connacht s'usa més sovint en anglès. Podria haver guanyat acceptació per la mala traducció a l'anglès del nom irlandès:en irlandès la forma Cúige Chonnacht 'província de Connacht' s'usa gairebé sempre, i això podria haver donat a mals entesos del cas genitiu Connacht de la versió gaèlica en comptes del cas nominatiu Connachta.
- ↑ «Genealogia dels O'Neill de Tyrone». Arxivat de l'original el 2009-01-13. [Consulta: 1r abril 2013].
- ↑ «Province Connacht». Central Statistics Office, 2011. Arxivat de l'original el 2013-05-26. [Consulta: 1r abril 2013].
Enllaços externs
modifica
- http://www.rootsweb.ancestry.com/~irlkik/ihm/connacht.htm#mua
- Cens 2011 - Galway Gaeltacht stats Arxivat 2013-05-26 a Wayback Machine..
- Cens 2011 - Mayo Gaeltacht stats Arxivat 2013-05-26 a Wayback Machine..
- Gaeltacht Comprehensive Language Study 2007.
- Gaelscoil stats.