Cardona

Aquest article tracta sobre Cardona, municipi del Bages. Vegeu-ne altres significats a «Cardona (desambiguació)».

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Cardona

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 54′ 51″ N, 1° 40′ 52″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Capital	Cardona
Població humana
Població	4.569 (2023) (68,5 hab./km²)
Llars	244 (1553)
Gentilici	Cardoní, cardonina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	66,7 km²
Banyat per	Aigua d'Ora, torrent de Malamata i Cardener
Altitud	507 m
Limita amb	Montmajor Sant Mateu de Bages Riner Clariana de Cardener Pinós Viver i Serrateix Navars Navès
Dades històriques
Esdeveniment clau 12 novembre 1711 Setge de Cardona (1711) octubre 1713 setge de Cardona
Organització política
• Alcalde	Ferran Estruch i Torrents (2011–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08261
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08047
Codi IDESCAT	080478
Lloc web	cardona.cat

Entitat de població	Habitants
Cardona	4.577
Coromina, la	539

Geografia

• Llista de topònims de Cardona (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Història

Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'hi ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en què el comte Borrell II atorgà la Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona comença veritablement en l'etapa medieval; a partir del 798 fins al segle xvi, la vila va ser un dels indrets clau en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors –com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins– van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.

Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a la fi del segle x, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle xv va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia moneda cardonina. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i quatre ports marítims. Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.

Els nobles van arribar de mica en mica a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquests temps d'esplendor van durar fins al segle xvi, quan la família Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya (veure setge de Cardona) per part de les tropes de Felip V de Castella el 1714, amb els reforços de 90 homes del Regiment de la Ciutat de Barcelona.

El castell es transformà en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.

Durant la Guerra del francès, Cardona va patir la Batalla de Sant Quintí, en la qual els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vila de Cardona contra l'atac francès.

Durant els segles xix i xx es va reprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins a l'any 1991.

Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius per als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics.

Evolució demogràfica

• 
  Panoràmica de Cardona vista des del castell.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 205 199 244 1.720 2.512 4.660 4.354 3.708 3.855 4.002

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 4.139 4.820 6.474 6.591 7.885 7.006 6.561 6.647 6.387 6.387

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 5.882 5.720 5.567 5.399 5.272 5.226 5.182 5.116 5.002 4.921

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 4.775 4.652 4.639 4.575 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Patrimoni cultural i històric

Llocs d'interès

Muntanya de Sal

• El Conjunt medieval del castell de Cardona, que inclou la col·legiata romànica de Sant Vicenç de Cardona construïda entre el 1029 i el 1040 i la Torre de la Minyona del segle xi.
• Parc cultural de la Muntanya de sal, formació geològica que ja era explotada en temps dels romans. Després del tancament de la mina, les instal·lacions han estat arranjades per poder visitar-les turísticament, incloent-hi visites guiades a l'interior de les galeries excavades a la muntanya.
• Centre Cardona Medieval: exposició permanent gràfica i audiovisual de l'inici i evolució de la vila fins a la construcció de les seves muralles.
• El nucli antic de la vila, que conserva el seu encant mil·lenari a llocs com la Plaça del Mercat amb l'església gòtica de Sant Miquel (1397), o la plaça de Santa Eulàlia amb la capella de Santa Eulàlia (1348), el Passatge de l'antic hospital i la Porxada d'en Soler.
• El Portal de Graells, l'únic portal d'accés que encara resta dempeus dels quatre construïts (portal de Graells, portal de Barcelona, portal de Sant Miquel i portal de Fluges).
• L'inacabat Pont del Diable (segle xiv), a la rodalia de la vila.
• El Museu de la Sal Josep Arnau. Col·lecció d'obres fetes amb sal per Josep Arnau al llarg de la seva vida. Està situat sota la Porxada d'en Soler, al lloc on havia existit la carnisseria del Crestó i el Forn Jussà.
• La Torre del Botxí, edificació medieval.
• L'escultura eqüestre del Comte Borrell II. Obra commemorativa del mil·lenari de la figura del comte Borrell II de Barcelona i el lliurament de la Carta de Població a la vila, l'any 986. L'autor és Josep Maria Subirachs. L'escultura està feta amb pedra de travertí que procedeix de les pedreres d'Almeria.
• La font commemorativa als defensors del 1714. Situada a la plaça de la Fira, es tracta d'una font monumental que commemora la rendició del castell i de la vila de Cardona, el setembre de 1714, a les tropes de Felip V. Fou costejada per la colònia cardonina de Barcelona. L'escultura està feta amb ciment i és obra de l'escultor Josep Campeny. Restaurada el 1956 i el 1997.

Vegeu també la Llista de monuments de Cardona, llista de monuments inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Inclou també els inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) amb la classificació de monuments històrics i els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de caràcter arquitectònic.

També podem trobar diversos llocs de culte per visitar.

Festes locals

• Caramelles. Diumenge de Pasqua. Cantades per la vila a càrrec de diverses colles de la vila i veïnat.
• Corpus: A partir del dijous de Corpus s'inicien les Festes dels Barris que compten cadascun amb diversos gegants propis. Aquestes festes es clouen amb la Capvuitada de Corpus on participen tots els gegants de la vila.
• Festa Major de La Coromina. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de La Coromina.
• Festa Major del castell de Cardona. Al voltant del 31 d'agost. Festa en commemoració de la mort de Sant Ramon al castell.
• Festa Major. El segon cap de setmana de setembre. Amb el Correbou espectacle taurí pel qual es construeix una plaça desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves de la vila proven de fer córrer el brau. Dins del Correbou hi ha la Cargolera que és un cistell de vímet on s'introdueix una persona i el brau hi dona topades i el fa rodolar. A més dels braus hi tenen lloc actes diversos (ball de bastons, concerts, audicions, castell de foc…).
• Aplec de Cardona. El 18 de setembre. Actes per commemorar la rendició de l'últim bastió català a la Guerra de Successió Espanyola.
• Nadal: Durant el cicle nadalenc es representen Els Pastorets de Cardona i el dia 5 de gener es fa la Cavalcada de Reis. Ambdues, tradicions centenàries.

Mercats i fires

• Tots els diumenges al matí hi ha mercat.
• Mercat de la ganga. El primer diumenge de febrer. Els comerços treuen les seves gangues al carrer.

• Fira Medieval / Festa de la sal. El primer cap de setmana de juny. Sopar al carrer, actes diversos i mercat medieval amb artesans.
• Fira de la Llenega. Darrer cap de setmana d'octubre. Exposició boletaire. Degustació de plats cuinats amb bolets per part dels restaurants de la vila.

Música

Article principal: La música a Cardona

Galeria de fotos

• 
  Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona.
• 
  Pati ducal del castell.
• 
  Església de Sant Miquel.
• 
  Torre del Botxí abans de ser restaurada.
• 
  Pont del Diable.
• 
  Portal de Graells.
• 
  Torre de Meer.
• 
  Castell de Cardona.
• 
  Passatge de l'antic Hospital.
• 
  Capella de Santa Eulàlia.
• 
  Camp de futbol Vida Activa de nit
• 
  Castell de Cardona a contrallum

Política

Alcaldes

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Ramón Homs Guals	CiU (Independent)	19/04/1979
1983 - 1987	Joan Bastida Navarro	CiU (Independent)	28/05/1983
1987 - 1991	Gervasi Arnaste Pelegrin	PSC-PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Gervasi Arnaste Pelegrin	PSC-PSOE	15/06/1991
1995 - 1999	Àngela Gassó i Closa	PSC-PSOE	17/06/1995
1999 - 2003	Josep Maria Sala i Esteban	CiU	03/07/1999
2003 - 2007	Josep Maria Sala i Esteban	CiU	14/06/2003
2007 - 2011	Josep Maria Sala i Esteban	CiU	16/06/2007
2011 - 2015	Ferran Estruch i Torrents	ERC	11/06/2011
2015 - 2019	Ferran Estruch i Torrents	ERC	13/06/2015
2019 - 2023	Ferran Estruch i Torrents	ERC	15/06/2019
Des del 2023	Ferran Estruch i Torrents	ERC	17/06/2023

Composició de l'Ajuntament Partit polític 2023 % Regidors Esquerra Republicana de Catalunya 49,65 6 PSC 38,11 4 Junts per Catalunya 8,75 1 Composició de l'Ajuntament Partit polític 2019 % Regidors Esquerra Republicana de Catalunya 52,46 7 PSC 22,34 2 Junts per Catalunya 18,33 2 Eleccions al Parlament de Catalunya Resultats electorals - Cardona, 2012 Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots CiU Artur Mas 975 35,88 ERC Oriol Junqueras 528 19,43 PSC Pere Navarro 368 13,54 PPC Alicia Sánchez-Camacho 280 10,13 C's Albert Rivera 139 5,11 ICV-EUiA Joan Herrera 136 5 Altres 245 9,02 Vots en blanc 46 1,67 Total 2.758 Resultats electorals - Cardona, 2015 Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots JxSí Raül Romeva 1511 49,74 PSC Miquel Iceta 406 13,36 C's Inés Arrimadas 390 12,84 PPC Xavier Garcia Albiol 217 7,14 CUP Antonio Baños 212 6,98 Altres 317 9,63 Total 3.053 Resultats electorals - Cardona, 2017 Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots Junts Carles Puigdemont 887 27,95 ERC Oriol Junqueras 756 23,43 C's Inés Arrimadas 646 20,36 PSC Miquel Iceta 462 14,56 CUP Carles Riera 135 4,25 Catalunya en Comú-Podem Xavier Domènech 125 3,94 PPC Xavier Garcia Albiol 115 3,62 Altres 21 0,67 Total 3.807 Eleccions a l'alcaldia Resultats electorals - Cardona, 2011 Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots ERC Ferran Estruch i Torrents 1166 6 43,30 CiU Josep Mª Sala i Esteban 1084 5 40,25 PSC Jordi Casas Pons 371 2 13,54 Total 2.717 Resultats electorals - Cardona, 2015 Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots ERC Ferran Estruch i Torrents 1622 7 62,60 CiU Josep Serra i Casals 651 3 25,13 PSC Jordi Casas Pons 259 1 10,00 Total 2625 Resultats electorals - Cardona, 2019 Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots ERC Ferran Estruch i Torrents 1442 7 52,46 PSC Ferran Verdejo i Vicente 614 2 22,34 Junts Joan Jané i Sardans 504 2 18,33 C's Raquel Jodar 146 0 5,31 Total 2783 Comunicacions Per carretera hi passa la carretera C-55 (antiga C-1410) que connecta amb Solsona i des d'allà a Manresa i la ciutat comtal per la C-58 (antiga A-18); o cap a Lleida des de la C-55 a través de la C-25 (Eix transversal) o la C-1313 en direcció a La Seu d'Urgell, Amb tren Cardona no disposa d'estacions de tren. L'estació ferroviària més propera és a Manresa on operen RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Autobús Des de Barcelona i Manresa fins a Cardona i viceversa. Des d'Andorra i passant per Solsona també hi ha línia regular que va en direcció a Barcelona. Cardonins il·lustres Categoria principal: Cardonins Joan Ramon Folc I de Cardona (1375-1441). Comte de Cardona. Joan Ramon Folc II de Cardona (1400-1471). Comte de Cardona. Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (1405-1466). Va ser el vint-i-dosè President de la Generalitat de Catalunya, nomenat l'11 de novembre de 1443. Pere de Cardona. Va ser el trenta-sisè President de la Generalitat de Catalunya de 1482 a 1485. Andreu Sala (1627 – 1700), escultor barroc català. Joan Serra i Vilaró (1879-1969). historiador i arqueòleg. Manuel Bertran i Oriola (1901-1976). Poeta Valentí Fuster Carulla (1943). Metge especialitzat en cardiologia. El 1996 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina especialment en l'àrea cardiovascular que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi. Berto Romero (1974). Humorista i presentador de TV. Strombers. Grup de música Referències Vegeu també Llista de monuments de Cardona, llista de monuments inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Castell de Cardona Muntanya de sal de Cardona Vescomtat de Cardona Batalla de Sant Quintí (1810) Enllaços externs Plana oficial de Cardona Pàgina amb informació turística sobre la vila i la muntanya de sal