Algues verdes

divisió que inclou unes 8.671 espècies

Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espècies[1][2] d'organismes eucariotes aquàtics fotosinètics. De la mateixa manera que les plantes terrestres (Bryophyta i Tracheophyta), les algues verdes contenen clorofil·les a i b, i reserves com el midó[1] contingut als plastidis. La principal característica que les diferencia de les plantes terrestres i similars és la manera de realitzar la mitosi. Els cloròfits es troben en ambients aquàtics, incloent-hi els marins, d'aigües dolces o salabroses. Estan emparentats amb els Charophyta i Embryophyta (plantes terrestres), i constitueixen conjuntament el grup Viridiplantae.

Infotaula d'ésser viuAlgues verdes

"Siphoneae" d'Ernst Haeckel Kunstformen der Natur, 1904 Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Classes

Conté tant espècies unicel·lulars com multicel·lulars. Mentre la majoria d'espècies viu en aigües dolces, un gran nombre ho fa en hàbitats marins, i altres espècies es troben adaptades a un ample rang d'entorns.

Classes

modifica

Classificació d'acord amb Hoek, Mann i Jahns 1995:[1]

Classificació d'acord amb Bold i Wynne (Introduction to the Algae, segona edició, Prentice Hall NJ):

  • A Sibèria occidental, s'utilitzen les algues verdes filamentoses per a fer paper o material aïllant i de construcció.
  • En biotecnologia, s'utilitzen les algues verdes cocals per la seva activitat fotosintètica i la facilitat a l'hora de cultivar-les en massa. Les investigacions en aquest camp van encaminades a obtenir complements vitamínics per a l'alimentació humana o combustibles que puguin substituir els fòssils.
  • S'utilitzen "reactors d'algues" per a efectuar intercanvi de gasos (diòxid de carboni per oxigen en la fotosíntesi); aquestes instal·lacions s'han provat en vehicles espacials.
  • Algunes són comestibles i es fan servir a la indústria alimentària.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Hoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995. Algae An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0 521 30419 9
  2. «Major Algae Phyla». Arxivat de l'original el 2009-08-20. [Consulta: 5 agost 2007].