1978
any
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1978 (mcmlxxviii) |
Islàmic | 1398 – 1399 |
Xinès | 4674 – 4675 |
Hebreu | 5738 – 5739 |
Calendaris hindús | 2033 – 2034 (Vikram Samvat) 1900 – 1901 (Shaka Samvat) 5079 – 5080 (Kali Yuga) |
Persa | 1356 – 1357 |
Armeni | 1427 |
Rúnic | 2228 |
Ab urbe condita | 2731 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
Dècades | |
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
Anys | |
1975 1976 1977 - 1978 - 1979 1980 1981 |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 4 de gener, Figueres (Alt Empordà): Apareix la primera edició del Setmanari de l'Alt Empordà.[1]
- 7 de març, Palma, Mallorca: Estrena mundial de l'obra de gegants i capgrossos Mori el Merma, col·laboració entre el Teatre de la Claca i el pintor Joan Miró.
- 13 d'abril, València: el Consell del País Valencià hi celebra la primera sessió, un cop reinstaurada la Generalitat.
- 11 de juliol, Sant Carles de la Ràpita, Montsià: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i col·lideix amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i explota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita, la N-340.
- 16 de juliol: Es crea el Partit dels Socialistes de Catalunya, per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE).[2]
- 28 de juliol, Palma, Mallorca: es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
- 27 de setembre, Barcelona: S'estrena Antaviana, una obra de teatre musical de Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders, amb música i cançons de Jaume Sisa.[3]
- 26 d'octubre, Barcelona: Es publica el primer número del diari El Periódico de Catalunya.[4]
- 6 de desembre, Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola.
- 30 de desembre, Manresa, Bages: Es publica el número u del diari Regió7.[5]
- Resta del món
- Gaza, Franja de Gazaː Fundació de la Universitat Islàmica de Gaza.[6]
- 16 de març, Roma, Itàlia: les Brigades Roges segresten Aldo Moro (l'assassinaran el 9 de maig).
- març-abril, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: La protesta de la manta que duen a terme els presos de l'IRA Provisional i l'INLA des del 1976 escala a la protesta de la brutícia quan es neguen a abandonar les seves cel·les a causa del tracte intimidatori que rebien dels funcionaris de presons. La protesta durarà fins a l'any 1981, quan s'inicia la segona vaga de fam.
- 18 d'abril, Washington D.C., Estats Units: el Senat Estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, segons els quals el 31 de desembre de 1999 aquest canal passarà a mans panamenyes.[7]
- 27 d'abril, Afganistan: Revolució de Saur, va ser una revolució comunista ocorreguda a l'Afganistan, dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan.[8]
- 22 de juny, Observatori Naval dels Estats Units, Washington DC, EUA): l'astrònom estatunidenc James W. Christy descobreix Caront, el satèl·lit més gran de Plutó.
- 7 de juliol, Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
- 17 de setembre, Pau de Camp David, signada entre Israel i Egipte[9]
- 15 d'octubre, el Vaticà: el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II.
- 18 de desembre: Dominica esdevé membre de l'ONU.
Cinema
modificaM/d | Direcció | Títol | Gènere |
---|---|---|---|
11/27 | Francesc Bellmunt | L'orgia | comèdia |
09/04 | Carles Mira | La portentosa vida del pare Vicent | sàtira |
02/24 | Marco Ferreri | Adéu al mascle | fantàstic |
09/21 | Ermanno Olmi | L'arbre dels esclops | drama hist. |
Còmics i literatura
modifica- Nicole Boumaâza publica "El petit jove marroquí"
- Neix a Tòquio l'escriptora Asuka Fujimori.
Deport
modificaEl 15 d'agost s'inaugurà el Nou Trinquet de Guadassuar, amb dos partides i figures de l'època com Genovés I o Eusebio (pilotari).[10]
Música
modificaM/d | Artistes | Títol | Estil |
---|---|---|---|
Doble Zero | Abre tu mente | rock | |
Lluís el Sifoner | La mare que els ha parit | folk | |
11? | La Trinca | Don Jaume el Conquistador | musical |
06/ | The Alan Parsons Project | Pyramid | rock prog. |
10/07 | Dire Straits | Dire Straits | rock |
Brian Eno | Ambient 1: Music for Airports | ambient | |
09/18 | Ace Frehley | Ace Frehley | rock |
10/07 | Billy Joel | 52nd Street | rock |
04/02 | Kiss | Double Platinum | rock |
Kiss | The Originals II | rock | |
05/19 | Kraftwerk | Die Mensch-Maschine | electrònica |
11/02 | The Police | Outlandos d'Amour | rock |
11/10 | Queen | Jazz | reggae rock |
01/20 | Gerry Rafferty | City to City | rock |
Steve Reich | Music for 18 Musicians | minimalisme | |
Joaquín Sabina | Inventario | cançó | |
09/18 | Gene Simmons | Gene Simmons | rock |
06/02 | Bruce Springsteen | Darkness on the Edge of Town | rock |
- Naiximents
- Morts
Premis Nobel
modificaCamp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau | |
Economia |
Videojocs
modificaEl primer d'abril, Taito comercialitzà als Japons la recreativa Space Invaders, la qual donà nom al gènere dels mata-marcianets; al novembre, el joc aplegà a l'Amèrica del Nord i, més tard, a la resta del món.
- El 22 de juliol es fundà l'empresa Shin Nihon Kikaku.
Nom i llinatges | Activitat | Origen | ||
---|---|---|---|---|
06/10 | Andreu Martínez Ferrandis | deportiste | alcudià | 2015 |
06/13 | Rafael Soler i Tomás | pilotaire | genovesí | |
11/05 | Xavier Tondo i Volpini | ciclista | vallenc | 2011 |
06/04 | Andreu Valor | cantautor | contestà | |
12/27 | Waldo Vila Gilabert | pilotaire | oliver | |
05/31 | Mika Kobayashi (小林未郁) | cantant | japonesa | |
02/03 | Liv Strömquist | autora | sueca |
Naixements
modificaLes persones nascudes el 1978 faran 46 anys durant el 2024.
- Països Catalans
- 27 de febrer, Palma: Neus Truyol Caimari, sociòloga i política mallorquina.[11]
- 3 de març, Terrassa: Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius.[12]
- 8 de març, Barcelona, Barcelonès: Sonia Fernández-Vidal, científica i escriptora catalana.[13]
- 10 de març, Barcelona: Marta Torné, actriu i presentadora de televisió catalana.
- 14 de març, Barcelona: Maria Casado Paredes, periodista i presentadora de televisió catalana.
- 17 de març, València: Lola Sánchez, politòloga i sociòloga valenciana, diputada al Parlament Europeu.[14]
- 20 de març, Montmeló: Montse Morillo, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[15]
- 22 de març, El Cabanyal, València: Glòria Tello Company, activista, sociòloga i política valenciana.[16]
- 13 d'abril, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Carles Puyol i Saforcada, futbolista català.[17]
- 9 de maig,
- Castelló de la Plana: Clara Tirado, psicòloga i política valenciana, diputada a Corts i alt càrrec de la Generalitat.[18]
- València, País Valencià: Nieves Rebolledo Vila, Bebe, actriu i cantant espanyola.[19]
- 2 de juny, Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018.
- 4 de juny, Reus: Noemí Llauradó i Sans, advocada i política catalana, vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona.[20]
- 12 de juny, l'Hospitalet de Llobregat: Tatiana Sisquella, periodista catalana (m. 2014).[21]
- 18 de juny, Barcelona: Daniel Brühl, actor germano-català.
- 15 de juliol, Figueresː Anna Teixidor i Colomer, periodista, historiadora, autora de diverses publicacions i documentals catalana.[22]
- 26 d'agost, Barcelona: Eva Baltasar i Sardà, poeta i novel·lista catalana.[23]
- 3 de setembre, Igualada: Alba Vergés i Bosch, política catalana.[24]
- 18 de setembre, Reus: Irache Quintanal, atleta catalana especialitzada en llançament.[25]
- 30 de setembre, Badalona: Juan Magán, DJ i cantant català (conegut també per el rei de l'electrollatí).
- 6 d'octubre, Barcelona: Oriol Vila i Cristóbal, actor català.
- 13 de novembre, Barcelona, Alba Ventura, pianista catalana amb una precoç trajectòria concertística.[26]
- 28 de desembre, Palma: Sandra De Jaume, artista visual mallorquina.[27]
- Barcelona: Marc Grijalvo, professor universitari i novel·lista
- Resta del món
- 9 de gener, Corigliano Calabro, Itàlia: Gennaro Gattuso, futbolista italià.
- 25 de gener, Kriví Rih, Ucraïna: Volodímir Zelenski, president ucraïnès.
- 14 de març, Madrid: Agustin Rueda Sierra, anarquista i antifranquista, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel.
- 24 de març, Tòquio (Japó): Kaori Mochida, cantant japonès.
- 3 d'abril, Hamburg, Alemanya: Tommy Haas, tennista alemany.
- 21 d'abril, Perusa, Itàlia: Alessandro Brustenghi, frare franciscà italià i cantant de música religiosa amb avantpassats catalans.[28]
- 10 de maig, Fes, Marroc: Lalla Salma, primera esposa del rei Mohammed VI i Princesa del Marroc.[29]
- 26 de maig, Nova Jersey: Chris Ackerman, actor.
- 21 de maig: Briana Banks, actriu porno germano-estatunidenca.
- 2 de juny, Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018.[30]
- 5 de juny, Cintruénigo: María Chivite, política navarresa i presidenta de Navarra des de 2019.[31]
- 6 de juny: Judith Barsi, actriu
- 7 de juny, Mount Clemens, Michigan, EUA: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca.
- 20 de juny,
- North Uist (Escòcia)ː Julie Fowlis, cantant escocesa de folk i música celta, que canta principalment en gaèlic escocès.[32]
- Romford, Anglaterra: Frank Lampard, futbolista anglès.
- EUA: Rampage Jackson, un lluitador professional
- 29 de juny, Honolulu, Hawaii: Nicole Scherzinger, cantant, compositora, ballarina, actriu, exvocalista del grup Pussycat Dolls.[33]
- 1 de juliol, Lugo: Alessandra Aguilar, corredora de llarga distància, campiona maratoniana.[34]
- 18 de juliol, Romaː Virginia Raggi, advocada italiana i alcaldessa de Roma, primera dona a ocupar aquest càrrec.[35]
- 25 de juliol, Oldham, Anglaterra: Louise Brown, funcionària anglesa, primer nascut in vitro.[36]
- 1 d'agost, Barakaldo: Begoña Maestre, actriu basca de teatre, televisió i cinema.[37]
- 6 d'agost, Vaticà, Roma: Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897).[38]
- 23 d'agost, Filadèlfia, EUA: Kobe Bryant, jugador de bàsquet estatunidenc (m. 2020).
- 5 de setembre: Zhang Zhong, escaquista xinès.
- 9 de setembre, Antony, França: Céline Bara, actriu pornogràfica francesa.
- 2 d'octubre, Fukuoka, Japó: Ayumi Hamasaki, cantant japonesa.
- 17 d'octubre, Madrid: Isabel Díaz Ayuso, política espanyola, (actual presidenta de la Comunitat de Madrid).
- 17 d'octubre, Madrid: Pablo Iglesias Turrión, expolític espanyol.
- 25 d'octubre, Moscou: Anna Starobínets, escriptora russa.[39]
- 28 d'octubre, Leiden: Marietje Schaake, neerlandesa militant dels Demòcrates 66
- 4 de novembre: Miha Valič, alpinista eslovè.
- 14 de novembre, Madrid: Belén Sánchez Picorelli, jugadora i entrenadora de waterpolo espanyola.[40]
- 20 de novembre, Màlaga, Espanya: Fran Perea, actor i cantant espanyol.
- 2 de desembre, Victoria (Colúmbia Britànica), Canadà: Nelly Furtado, cantant i compositora luso-canadenca.
- 7 de desembre, Jarabacoa, República Dominicana: Oscar Mejía, futbolista dominicà.
- 9 de desembre, Temperley, província de Buenos Aires, Argentina: Gastón Gaudio, tennista argentí.
- 18 de desembre, Toledo (Ohio), EUA: Katie Holmes, actriu estatunidenca.
- 23 de desembre, Peterborough, Ontario, Canadà: Estella Warren, model i actriu canadenca.
- Vincennes, França: Raynald Colom, trompetista i compositor de jazz.
- Guiza, Egipte: Ahmed Keshta, artista egipci establert a Andorra.
- Xirabê Sosina, província de Şırnak: Abdusamet Yigit, escriptor kurd que viu a Noruega.
- Ahmed Keshta - Guiza, Egipte, artista
- 24 de febrer: Garie, cantant i compositor.
Necrològiques
modificaEntre les morts destacades de l'any hi ha la del cantant Jacques Brel, el Papa Pau VI i el pintor Norman Rockwell.
- Països Catalans
- 25 de gener, Barcelona: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per l'Exèrcit Popular Català
- 1 de febrer, Barcelona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català.
- 14 de març, Madrid: Agustín Rueda Sierra, anarquista i antifranquista català, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel (n. 1952).
- 26 de març, Ciutat de Mèxicː Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (n. 1921).[41]
- 25 de juny, Barcelona: Teresa Campañà i Cassi, metgessa catalana (n. 1892).[42]
- 27 de juny, València: Rosa Estruch Espinós, mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de Vilallonga, a la Safor (n. 1915).[43]
- 4 de juliol, Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (n. 1894).[44]
- 25 de juliol, Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català.
- 11 de setembre, Barcelona: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML.
- 15 de setembre, Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol català que va anomenar un tipus de refús fet amb el colze „la zamorana” (77 anys).
- 14 d'octubre, Barcelona: Jordi Martínez de Foix i Llorenç, militant independentista i socialista català, mort en manipular un explosiu (21 anys).
- 19 d'octubre, l'Havana: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
- 27 de desembre, Figueres (Alt Empordà): Alexandre Deulofeu i Torres, filòsof català, natural de l'Armentera.
- Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg (n. 1913).
- Encarnació Miquel i Girbau, escriptora, periodista i propagandista catalana.[45]
- Resta del món
- 14 de gener, Princeton, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica: Kurt Gödel, matemàtic austríac-americà conegut pel seu teorema d'incompletesa (71 anys).
- 15 de gener, Parísː Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra i publicista nord-americana (n. 1894).[46]
- 11 de febrer, Estocolm (Suècia): Harry Martinson, poeta suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (n. 1904).
- 17 de febrer, Romaː Luisa Banti, arqueòloga, historiadora de l'art i pedagoga italiana.[47]
- 12 d'abril, Gràbels (França): Joseph Delteil, escriptor i poeta francès (n. 1894).[48]
- 13 d'abril, Lagos, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.[49]
- 1 de maig, Moscou: Aram Khatxaturian, compositor georgià d'origen armeni (n. 1903).[50]
- 9 de maig, Roma, Itàlia: Aldo Moro, polític italià, militant de la Democràcia Cristiana Italiana (assassinat per les Brigades Roges que el mantenien segrestat) (n. 1916).[51]
- 26 de maig, Beaconsfield, Buckinghamshire, prop de Londresː Tamara Karsàvina, ballarina russa (n. 1885).[52]
- 27 de maig, desapareguda a Buenos Aires: Adriana Inés Acosta, militant política i jugadora d'hoquei sobre herba argentina (n. 1956).[53]
- 31 de maig, Gotha, Alemanyaː Hannah Höch, artista plàstica i fotògrafa integrada en el dadaisme, pionera del fotomuntatge (n.1889).[54]
- 2 de juny, Madrid, Espanya: Santiago Bernabéu Yeste, directiu espanyol, president del Reial Madrid.
- 4 de juny, Santa Barbara (Califòrnia): Jorge de Sena, escriptor portuguès (n. 1919).
- 7 de juny, Cambridge (Anglaterra): Ronald George Wreyford Norrish, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1897).[55]
- 12 de juny, Pequín (Xina): Guo Moruo (en xinès simplificat: 郭沫若) també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen (n. 1892).
- 2 d'agost, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Chávez, compositor mexicà (n. 1899).[56]
- 6 d'agost, Ciutat del Vaticà: Pau VI, 262è Papa de Roma.
- 22 d'agost, Mombasa, (Kenya): Jomo Kenyatta (nom tribal, Kamau wa Ngengi), polític africà, Primer Ministre (1963-1964) i President (1964 – 1978) de Kenya després de la independència (n. 1892).[57]
- 28 d'agost, Tuar Mhic Éadaigh, Irlanda: Robert Shaw, actor, guionista i escriptor anglès.[58]
- 26 de setembre, Estocolm, Suècia: Manne Siegbahn, Premi Nobel de Física de 1924 (n. 1886).
- Octubre, Estats Units: Carl Hugo Grimm, organista i compositor.
- 8 d'octubre, Los Angeles, Estats Units - Bertha Parker Pallan, arqueòloga.[59]
- 9 d'octubre, Bobigny, França: Jacques Brel, cantant melòdic belga.[60]
- 8 de novembre, Stockbridge, EUA: Norman Rockwell, il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà (n. 1894).[61]
- 12 de novembre, Ginebra: Henriette Ith-Wille, una esperantista i pacifista suïssa (n. 1885).[62]
- 15 de novembre, Nova York: Margaret Mead, etnòloga, antropòloga, professora i investigadora pionera estatunidenca (n. 1901).[63]
- 20 de novembre: Leslie Hurry, artista i escenògraf de ballet, teatre i òpera
- 30 de novembre, Graz, Estíria, Àustriaː Norbertine Bresslern-Roth, pintora, il·lustradora i gravadora austríaca (n. 1891).[64]
- 8 de desembre, Jerusalem, Israel: Golda Meir, primera dona a arribar al càrrec de primer ministre d'Israel.[57]
- Bedřich Voldan, compositor i musicòleg txec.
Referències
modifica- ↑ «Setmanari de l'Alt Empordà». 1001 curiositats de Figueres, 26-12-2019. [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Partit dels Socialistes de Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Pere Calders, 1912-1994. Antaviana». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «La portada de EL PERIÓDICO» (en castellà). El Periódico de Cataluña, 29-08-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «30 DE DESEMBRE DE 1978: JA SOM AL CARRER!». Regió 7. Hemeroteca, 30-12-2018. Arxivat de l'original el 2023-11-02 [Consulta: 2 novembre 2023].
- ↑ «L'université islamique de Gaza, campus du Hamas» (en francès). Le Figaro, 02-03-2006. [Consulta: 25 juliol 2024].
- ↑ «Panama - Treaty relations with the United States» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Camp David Accords | Summary, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Soldado, Alberto. Joc de Pilota. Historia de un deporte valenciano (en castellà). PubliTrade, 1998, p. 187,188. ISBN 84923337818 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Pérez, Biel; Valero, Pep «Antoni Noguera Ortega i Neus Truyol Caimari». L'altra mirada. Arxivat de l'original el 2020-02-26 [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Núria Camón Farell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Sonia Fernández-Vidal». Editorial la Galera. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «8ª legislatura | Lola SÁNCHEZ CALDENTEY». Eurodiputados. Parlamento Europeo. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Montse Morillo - Actriz» (en castellà). Yolanda Fuster: Representante de Actores. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ «Glòria Tello Company». Ajuntament de València. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Carles Puyol i Saforcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ Bragado, Javier. «Bebe: «Lorca es maravilloso, pero de vez en cuando hay que ponerse el reguetón»» (en castellà). Hoy90, 05-11-2017. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ «Noemí Llauradó i Sans». Universitat Rovira i Virgili, actualització: desembre 2020. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Tatiana Sisquella i Cabañate | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Anglés: Impremta Pagès, 2009, p. 907. ISBN 9788496747548.
- ↑ «Eva Baltasar i Sardà | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ «Alba Vergés i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Iratxe Quintanal Franco | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ «Alba Ventura». Musicalitat.cat. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ «Sandra De Jaume». Fundación de las Artes y los Artistas. [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Gutiérrez, Samuel «No vull ser famós, la meva música és per donar glòria a Déu». Catalunya Cristiana, 17-05-2015 [Consulta: 19 maig 2015].
- ↑ «Happy birthday Princess Lalla Salma of Morocco: Ten facts about the royal» (en anglès). Hello!, 10-05-2014. [Consulta: 21 agost 2023].
- ↑ «Nicolas Mathieu : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Irisarri, A. «María Chivite: “Quiero volver a liderar un gobierno progresista, y a UPN lo veo más en el ruido que en la propuesta”» (en castellà). Noticias de Navarra, 28-08-2022. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ «Julie Fowlis Cuilidh» (en anglès). BBC, 2007. [Consulta: 13 octubre 2019].
- ↑ Larkin, Colin. The Encyclopedia of Popular Music (en anglès). Omnibus Press, 2011-05-27. ISBN 978-0-85712-595-8.
- ↑ «Alessandra Aguilar». RFEA. Real Federación Española de Atletismo. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2016. [Consulta: 15 juliol 2016].
- ↑ Riestra, Laura. «21 datos que no sabías de Virginia Raggi, la nueva alcaldesa de Roma» (en castellà). El Huffington Post, 22-09-2016. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «El primer nadó proveta del món fa 25 anys». 324.cat, 09-11-2006. [Consulta: 14 març 2013].
- ↑ ««Oña es un gran plató para historias del Medievo, la guerra o Verano Azul»». Diario de Burgos, 20-09-2015. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «PAOLO VI, papa, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Cabeza, Ismael F. «Anna Starobinets: el universo particular de ciencia ficción y terror de una de las escritoras más originales del momento» (en castellà). Xataka, 23-06-2019. [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ «Belén Sánchez Picorelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Pin Crespo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ Hernández Cardona, Àngel-Manuel. «Galeria de Metges Catalans. Teresa Campañà i Cassi». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ Verdugo Martí, Vicenta «Rosa Estruch Espinós: alcaldesa comunista de Vilallonga durante la Guerra Civil». Nuestra Historia: revista de Historia de la FIM, 10, 2020, pàg. 227–234. ISSN: 2529-9808.
- ↑ «CANTIC: Registre». [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ Les dones d'Esquerra. 1931-1939, 2000, p. 46-47 [Consulta: 27 març 2015]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- ↑ «Thérèse Bonney» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ Rocchetti, Luigi. «BANTI, Luisa» (en italià). Treccani. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Funmilayo Ransome-Kuti | Nigerian feminist and political leader» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «MORO, Aldo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Tamara Karsavina (1885-1978)» (en castellà). danzaBallet, 03-06-2007. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ Veiga, Gustavo. «Una Leona, treinta años antes» (en castellà). Página/12. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Hannah Höch». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1967» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Carlos Chávez». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 57,0 57,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Robert Shaw, British actor, novelist and playwright». Encyclopædia Britannica [Consulta: 10 agost 2019].
- ↑ «Bertha Alden “Birdie” Parker Cody» (en anlès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Jacques Brel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Norman Rockwell | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ Girard, Jacques «L'incroyable vie d'Henriette Rémi». Le journal du Jura, 07-07-2014.
- ↑ «Margaret Mead» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Norbertine Bresslern-Roth. Animal Painter (Accompanying booklet for the exhibition)» (en anglès). Universalmuseum Joanneum. Press office, 2016. Arxivat de l'original el 2021-09-28. [Consulta: 28 setembre 2021].