Manresa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot elimina espais sobrants |
||
| (8 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{redirecció|Manresà|Manresà (Badalona)}}
{{Infotaula geografia política|v_p1082=80.208 (2024)}}
'''Manresa''' és un [[Llista de municipis de Catalunya|municipi]] i una [[ciutat]] de [[Catalunya]], capital de la [[Comarques de Catalunya|comarca]] del [[Bages]] i de la [[Catalunya Central|Catalunya central]]. Està situada al [[pla de Bages]], prop de l'angle on conflueixen els rius [[El Llobregat|Llobregat]] i [[El Cardener|Cardener]]. Amb una població de 80.208 habitants el 2024,<ref name=:1>{{Ref-web|url=http://www.idescat.cat/emex/?id=081136|títol=Idescat. Territori. El municipi en xifres. Manresa|editor=Institut d'Estadística de Catalunya|consulta=2016-05-10|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303194624/http://www.idescat.cat/emex/?id=081136|arxiudata=2016-03-03}}</ref> és la ciutat més poblada del Bages i de la [[Catalunya Central]]. Es troba a 65 km al nord de [[Barcelona]], i marca el límit entre l'àrea industrial al voltant de Barcelona i l'àrea rural del nord.
La ciutat forma un nus molt important de comunicacions, accentuat amb l'[[eix del Llobregat]] i l'[[eix transversal]], entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'[[Urgell]] i la [[Segarra]] i les comarques orientals del país. Quant a l'economia, Manresa destaca en la [[indústria tèxtil]], [[Indústria química|química]] i [[Màquina|maquinària]], si bé en les últimes dècades ha substituït la indústria pel [[comerç]]. La ciutat també destaca pel seu conjunt medieval, amb els ponts damunt el riu [[Cardener]] i la seva catedral d'[[Art gòtic|estil gòtic]]. A més, en aquesta ciutat també es troben esglésies d'[[Barroc|estil barroc]], així com interessants edificacions [[Modernisme català|modernistes]].
Línia 76:
Aquest va ser el motiu que va empènyer el duc de Pòpuli a ordenar al general Armendáriz la [[Crema de Manresa|crema de la ciutat de Manresa]]. Sembla que, inicialment, Armendáriz va ordenar cremar les cases de les famílies austriacistes i d'aquells que havien marxat de la ciutat amb la crida de la Diputació i, perquè l'incendi no es descontrolés, va ordenar als veïns que retiressin la pólvora de les seves cases. Les flames, però, van créixer i es van escampar. La força del vent va fer cremar també algunes cases distants i algunes porcions de pólvora que els habitants tenien guardades a casa o, senzillament, que havien oblidat de feia temps. El foc va créixer amb tanta força que els soldats, atemorits pels crits dels ciutadans i pels perills que consideraven propers, van desmuntar les guàrdies. Els habitants es van apartar del perill del foc, però abans d'aconseguir-ho en quedaren alguns de sepultats entre les runes. En total, van ser cremades unes 522 cases, la meitat de la ciutat. L'incendi va deixar ensorrada la plaça Major, el carrer de Sant Miquel, el carrer de Sobrerroca, el raval de Sant Andreu, el carrer de la Codinella, el carrer de Santa Llúcia, el carrer de Galceran Andreu, el carrer del Carme, i l'església del Carme, entre d'altres. El mateix dia els borbònics cremaven també el nucli de [[Salelles]].<ref name="Vila cremada"/>
Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió espanyola]], la [[coronela de Manresa]] va participar en la [[Setge de Barcelona (1706)|defensa de Barcelona]] el [[1706]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Cerro Nargáñez |nom=Rafael |títol=Felipe V y su tiempo: congreso internacional |capítol=Austracistas en la Administración Territorial bajo el reinado de Felipe Vlos alcaldes mayores de Cataluña (1717-1746) |volum=vol.2 |url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/23/68/09comunicaciones6.pdf |llengua=castellà |editorial=Institución Fernando el Católico |data=2004 |pàgines=463 |isbn=84-7820-767-8 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140303192742/http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/23/68/09comunicaciones6.pdf |date=2014-03-03 }}</ref> El [[1713]], [[Antoni Desvalls i de Vergós]] va fer una [[batalla de Manresa|incursió sobre Manresa]], durant la qual el regiment borbònic de la Basilicata es refugià a la seu com a darrer baluard on resistir. En l'atac i defensa del lloc resultà cremada l'església. El regiment borbònic napolità fou vençut, i el seu coronel, [[Félix Álvarez de la Escalera]], resultà mort en combat.{{sfn|Castellví i Obando|2002|p=78}} Dies després, en el [[combat de Mura]], els catalans derrotaren la columna de [[Diego González]] que havia sortit en la seva persecució,<ref name=diccionari>{{ref-llibre|cognom=Albertí |nom=Santiago |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 (D-L) |url=http://books.google.cat/books?id=lagUAQAAIAAJ&q=1705+milicies+populars+moragues&dq=1705+milicies+populars+moragues&hl=ca&sa=X&ei=fVuNUYWaHMyAhAe35IHQAw&ved=0CDEQ6AEwAA |editorial=Albertí |data=1969 |pàgines=44}}</ref> dirigint-se posteriorment a [[Terrassa]], i fou atacat el dia 9 a [[Esparreguera]] per un destacament sortit de [[Martorell]].<ref name=diccionari/> El [[6 de setembre]] de [[1714]] la col·legiata de la seu va patir el primer incendi.
Després del [[Decret de Nova Planta]] ([[1715]]), la ciutat es va confirmar com la capital del corregiment de Manresa, que agrupava els territoris del [[Bages]], [[Berga]], el [[Lluçanès]] i el [[Moianès]]. El corregiment va subsistir fins a l'any [[1839]].
Línia 95:
Els primers anys del {{segle|XX}} van viure un fort creixement de la mobilització política i social a la ciutat. El primer decenni veu néixer fundacions de signe cultural i societari, que es mantenen encara amb relleu i amb projecció extraciutadana: [[Orfeó Manresà|l'Orfeó Manresà]] (1901), el [[Centre Excursionista de la Comarca de Bages]] ([[1905]]) i l'[[Esbart Manresà de Dansaires]] ([[1909]]). Durant el breu període de la Segona República ([[1931]]-[[1936|36]]), es van construir importants obres públiques de caràcter sanitari, educatiu i cultural.
L'any [[1936]] va ser un any negre per a la història monumental manresana: s'enderrocaren les esglésies del [[Església del Carme (Manresa)|Carme]], dels predicadors i de Sant Miquel. Els dies [[21 de desembre]] de [[1938]] i [[19 de gener]] de [[1939]], l'aviació franquista va bombardejar Manresa i va provocar la mort d'un mínim de 35 persones, totes civils.<ref>{{ref-publicació |cognom
Després de la [[Guerra civil espanyola]], amb la repressió franquista i la deportació als camps nazis, la ciutat va perdre 755 manresans.<ref>
El motor d'aquesta expansió foren les fàbriques tèxtils, però a partir dels [[dècada del 1960|anys seixanta]] entren en un llarg procés d'agonia, que conclou l'any [[1977]] amb el tancament de la major de totes, la fàbrica Gallifa, avui recuperada com a centre cultural i símbol d'una etapa que ja és història. La fàbrica [[Pirelli]] –inaugurada l'any 1924– va poder absorbir part d'aquesta mà d'obra, així com la indústria [[Lemmerz]], ambdues relacionades amb el sector de l'automòbil.
Línia 108:
{{neutralitat|data=2023}}
[[Fitxer:Logo Manresa2022 Hv.jpg|miniatura|Logo del projecte Manresa 2022]]
L'octubre del 2013 es va engegar la redacció del Pla Director del Projecte Estratègic Manresa 2022<ref>{{Ref-web|url = http://www.manresa2022.cat/arxius/694-55-cat-1.pdf|títol = Pla director Manresa 2022|consulta = 2019-06-15|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20160303170203/http://www.manresa2022.cat/arxius/694-55-cat-1.pdf|arxiudata = 2016-03-03}}</ref> que ha estat elaborat per una comissió transversal d'experts i de personal divers de l'Ajuntament de Manresa, però també amb una àmplia participació dels agents de la ciutat, i que marca els objectius i les prioritats d'acció a partir d'ara i fins al 2022. El Projecte Manresa 2022<ref>{{Ref-web|url = http://www.manresa2022.cat/|títol = Web de Manresa 2022|consulta = 2019-06-15|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20190717082535/http://www.manresa2022.cat/|arxiudata = 2019-07-17}}</ref> és una aposta estratègica de la ciutat, amb l'objectiu de celebrar els 500 anys de l'arribada de [[Ignasi de Loiola|Sant Ignasi de Loiola]] a Manresa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. Ignasi va estar-s'hi prop d'un any a Manresa i hi va escriure els exercicis espirituals. També hi va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús. Per això Manresa és considerada ciutat bressol de l'orde jesuïta. Tant és així que molts centres jesuïtes arreu del món duen el nom de Manresa.<ref>
== Geografia ==
Línia 116:
[[Fitxer:Collbaix.JPG|miniatura|esquerra|El [[Collbaix (Manresa)|Collbaix]] (544 m), la muntanya més alta del terme de Manresa. ]]
[[Fitxer:Sèquia de Manresa a Sallent.jpg|miniatura|esquerra|La [[séquia de Manresa]].]]
El territori de Manresa és molt poc pla, ja que està modelat per una sèrie de turons testimonials, sovint coronats per fragments de les antigues terrasses fluvials del [[Cardener]]. Aquests turons, parcialment ocupats per edificacions, són els [[Puig Cardener|puigs Cardener]], [[Puigmercadal|Mercadal]], el [[El Pujolet (Sant Mateu de Bages)|Pujolet]], [[Puigterrà|Terrà]], la [[La Talaia|Talaia]] i [[Puigberenguer|Berenguer]]. A més, cal destacar les costes de les Escodines i de Santa Caterina, els [[Tossal dels Cigalons|tossals dels Cigalons]], del [[Tossal del Poblenou|Poblenou]] i del [[Tossal del Coro|Coro]], aquests integrats a la zona urbana, i altres relleus, més perifèrics i elevats, com són [[Montlleó (Manresa)|Montlleó]] (361 m), [[Bufalvent]] (378 m) i [[Collbaix (Manresa)|Collbaix]] (544 m). El Cardener es presenta com l'eix principal del territori de nord a sud, i té una notable inflexió en angle recte a la meitat del seu curs. Aquesta inflexió, entre els ponts del Congost i Vell, forma els límits occidental i de migdia de la ciutat. D'altra banda, el [[Llobregat]] solca el terme de Manresa pel cantó de llevant i li fa de frontera amb les terres d[[el Pont de Vilomara i Rocafort]], [[Mura]], [[Sant Vicenç de Castellet]] i [[Castellgalí]]. La [[séquia de Manresa]] fou construïda per la ciutat entre el 1339 i el 1383, amb privilegi de [[Pere el Gran|Pere III]] i sota la direcció del mestre [[Guillem Catà]].<ref name=:0>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0039824.xml|títol=Manresa|consulta=10 de maig de 2016|editor=<nowiki>[[Gran Enciclopèdia Catalana</nowiki>|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170426160316/http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0039824.xml|arxiudata=2017-04-26}}</ref>
La séquia pren l'aigua del Llobregat al peu del [[castell de Balsareny]] i la condueix a Manresa per un canal de 26,3 km de recorregut i amb un desnivell de només 10,630 m. En arribar a l'[[Parc de l'Agulla|Agulla]], el canal es divideix en dues branques: la de la dreta rega les partides del Poal, de Puigberenguer i del Mas d'en Pla; la de l'esquerra, les terres del Guix, de les Cots i de Viladordis. Altres cursos d'aigua que solquen Manresa són: la [[riera de Rajadell]], la qual drena el territori en direcció oest-est fins a desguassar al Cardener, 2 km més avall de la ciutat; la [[riera de Cornet]], que solca les terres al sud-oest del municipi; el [[torrent de Mas d'en Pla]]; el de [[Torrent de Predicadors|Predicadors]]; el de [[Torrent de Sant Ignasi|Sant Ignasi]], el de la [[Torrent de Font de Fans|Font de Fans]], i el dels [[Torrent de Llops|Llops]], a més d'altres de curs intermitent.<ref name=:0/>
Línia 126:
La ciutat de Manresa, ubicada a 238 msnm, resta inclosa dins la franja de [[clima mediterrani]] de muntanya mitjana, caracteritzada per una [[Pluviometria|pluviositat]] escassa i una oscil·lació tèrmica anual força acusada. Els hiverns són freds, amb [[Gebre|gebrades]] i [[Boira|boires]], i les temperatures elevades dels estius produeixen condensacions de vapor d'aigua. La ciutat presenta un règim equinoccial de pluges, a la tardor i a la primavera. La mitjana de precipitació registrada durant el període 1936–84 va ser de 604,6 mm. Els tres mesos de sequera són el juny, el juliol i l'agost amb valors al voltant dels 35-38 °C. El desembre, el gener i el febrer són els mesos més freds de l'any. L'amplitud tèrmica anual és entorn dels 19 °C.<ref name=:0/>
La temperatura mitjana calculada sobre la base dels últims deu anys ha estat de 7,0° a l'hivern, 14,0° a la primavera, 15,1° a la tardor i 23,3° a l'estiu. La temperatura mínima absoluta es va registrar el 8 de gener de 1985, quan els termòmetres van baixar fins als -21.5°.<ref>{{Ref-web|url=http://www.racocatala.cat/forums/fil/190356/efemerides-30-anys-gran-onada-fred-gener-85|títol=Efemèrides: 30 anys de la gran onada de fred del gener del 85.|editor=Racó Català|consulta=2015-12-20|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151222111038/http://www.racocatala.cat/forums/fil/190356/efemerides-30-anys-gran-onada-fred-gener-85|arxiudata=2015-12-22}}</ref> També destaquen els -19.0 assolits el 28 de desembre de 1962, i els -14.0 assolits l'1 de febrer de 1947.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Valls i Sala|nom=Florenci|article=El clima de Manresa*|publicació=Hivern 1999|url=http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20476/293779|pàgines=20|consulta=2015-12-24|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151225115646/http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20476/293779|arxiudata=2015-12-25}}</ref> La pluja del període 1931 a 1969 va ser de 619 l/m² anuals de mitjana; l'[[evapotranspiració]] anual va ser de 763 litres; per tant, hi ha un dèficit de pluja total de 154 litres que ocorre durant l'estiu; la pluja es reparteix en 94 dies de l'any; se'n presenten dos màxims, molt similars, a la primavera i a la tardor.{{WeatherBox
|location=Manresa
|metric first=yes
Línia 274:
|Dec sun = 105.61
|year sun = 2467.7
|source 1 = Servei Meteorològic de Catalunya<ref>{{ref-web|url= http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2015/09/30083307/Bages.pdf|títol= Climatologia. El Bages. 1971-2000|editor= [[Servei Meteorològic de Catalunya]]|consulta= 9 d'abril de 2016|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20151225105753/http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2015/09/30083307/Bages.pdf|arxiudata= 2015-12-25}}</ref>|source 2 = El Clima de Manresa (1936–1990)<ref>{{ref-publicació|cognom=Vallès i Sala|nom=Florenci|títol=El clima de Manresa|data=1999|url=http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20476/293779|6=|publicació=Dovella|consulta=9 abril 2016|lloc=Manresa|format=PDF|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20151225115646/http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20476/293779|arxiudata=25 de desembre 2015}}</ref>▼
▲|títol= Climatologia. El Bages. 1971-2000|editor= [[Servei Meteorològic de Catalunya]]|consulta= 9 d'abril de 2016}}</ref>|source 2 = El Clima de Manresa (1936–1990)<ref>{{ref-publicació|cognom=Vallès i Sala|nom=Florenci|títol=El clima de Manresa|data=1999|url=http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20476/293779||publicació=Dovella|consulta=9 abril 2016|lloc=Manresa|format=PDF}}</ref>
}}
Línia 308 ⟶ 307:
Durant la dècada del 1877 al 1887 es produí un increment de població d'uns 4 000 habitants, els quals corresponen al període anomenat la [[Febre d'Or]]. La ciutat experimentà en aquesta època una etapa de desenvolupament econòmic fonamentat sobretot en la instal·lació de noves fàbriques. A l'inici del {{segle|XX}} hom registra una població aproximada d'uns 23.000 h. Durant la segona dècada hi hagué un increment absolut de 5.269 persones. Del 1930 al 1936 la població augmentà 4.327 h, en part gràcies a l'inici de les explotacions potàssiques. Entre el 1950 i el 1960 la població de Manresa experimentà el major creixement del segle i de tota l'evolució demogràfica de la ciutat al llarg de la història. En deu anys es produí un augment d'11.764 h, cosa que representa una taxa de creixement del 29,1%, superior a la mitjana comarcal i a la catalana. L'increment de la població pel fenomen de la immigració va quedar trencat en 1960-70 a causa de la crisi del tèxtil iniciada el 1962. Entre el 1970 i el 1980 el creixement de la ciutat va ser conseqüència del creixement vegetatiu i no del saldo migratori. El 1996 hom empadronà 64.385 h i el 2005, 70.343 h, població que presentava a més una estructura força envellida, pròpia d'una ciutat madura. Pel que fa a la població ocupada el 2001 només el 0,8% d'aquesta població treballava al sector primari, el 9,1% a la construcció, el 30,6% a la indústria i el 59,5% als serveis.<ref name=:0/>
L'1 de gener de 2017 el terme municipal tenia
{{DemogCat| 1497=305| 1515=315| 1553=353| 1717=5.669| 1787=8.421| 1857=15.264| 1877=18.537| 1887=22.685| 1900=23.252| 1910=22.036| 1920=27.305| 1930=32.151| 1940=36.381| 1950=40.452| 1960=52.216| 1970=57.846| 1981=67.014| 1990=65.818| 1992=66.133| 1994=66.055| 1996=64.385| 1998=64.067| 2000=63.742| 2002=65.440| 2004=68.505| 2006=71.772|2008 = 75.053|2010 = 76.209|2012 = 76.570|2014 = 75.297| 2024
== Política ==
Línia 354 ⟶ 353:
{| class=wikitable
|+Resultats electorals - Manresa 2023<ref>{{ref-web
|url |títol = Resultats de les eleccions municipals de 2023 a Manresa
|editor
|consulta = 2023-05-30
|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20230530204631/https://www.naciodigital.cat/manresa/eleccions/municipals2023/municipi/08113/manresa
|arxiudata = 2023-05-30
}}</ref>
!Candidatura
Línia 475 ⟶ 478:
=== La indústria ===
[[Fitxer:VinyalsSabate-fabrBertrandSerra-0021sh.jpg|miniatura|esquerra|La fàbrica nova de Manresa.]]
Cal situar els orígens històrics de la indústria manresana en les activitats manufactureres col·lectives, com la dels draps de [[llana]] o les adoberies de pells, a les quals s'afegiren aviat les dels teixits de [[Cànem (fibra)|cànem]], la fabricació de [[paper]], de [[Clau|claus]] i de [[pólvora]]. La [[Seda|indústria sedera]] predominà a partir de mitjan {{segle|XVIII}}, i a partir del {{segle|XIX}} que s'incrementaren les fassines o fàbriques d'[[Alcohol|esperit de vi]] i d'[[aiguardent]]. Hom fixa en l'any 1840 el punt de partida del procés industrialitzador tèxtil. A final del {{segle|XX}}, la indústria manresana es diversificà molt. El [[Tèxtil|sector tèxtil]], el de més tradició, havia arribat a ocupar la meitat dels treballadors industrials. El sector es dedicava principalment als filats, al gènere de punt i als acabats. Tanmateix, la crisi tèxtil, que s'inicià al final de la [[dècada del 1970]], afectà particularment l'empresa més important del sector pel que fa tant al volum de treballadors com al volum de producció: la Fàbrica Nova de Manresa (Tèxtils Bertrand i Serra). Aquesta empresa hagué de tancar portes el 1989. Altres empreses també han hagut de tancar, bàsicament les dedicades a tints i blanqueigs. Així, al final del {{segle|XX}} el sector tèxtil quedà reduït a la mínima expressió amb relació als anys anteriors. El [[Metal·lúrgia|sector metal·lúrgic]] nasqué al servei del tèxtil per a la reparació i, posteriorment, construcció de [[Màquina|maquinària]]. Estructurada sobre la base d'empreses de petita i mitjana dimensió, no va començar a afermar-se fins a la [[dècada del 1960]], gràcies a la demanda de components per l'empresa [[SEAT]].<ref name=:0/>
Línia 501 ⟶ 503:
=== Barris ===
La ciutat de Manresa està formada per 21 barris:<ref>{{Ref-web|url=http://www.manresa.cat/docs/sig/barris_aavv_manresa.pdf|títol=Els barris de Manresa|consulta=28 maig de 2016|editor=Ajuntament de Manresa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150702052232/http://www.manresa.cat/docs/sig/barris_aavv_manresa.pdf|arxiudata=2015-07-02}}</ref>
{{Columnes}}
* Balconada
Línia 530 ⟶ 532:
El nucli antic de Manresa és una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]] en el seu conjunt. El barri es desenvolupa en arcs concèntrics, partint dels eixos dels dos turons: Puigcardener i Puigmercadal. Els carrers que el componen són estrets i tortuosos (urbanisme medieval), respiren i són presidits per un parell de places importants i diverses placetes secundàries.<ref name=patmapa/>
Està ubicat en el centre, no topogràfic del pla, sinó comercial i administratiu, de la ciutat. Té l'origen en un poblet ibèric. Al {{segle|XIII}}, la seva muralla allargava el perímetre incloent els primers ravals de la ciutat medieval: la plana de Sant Miquel, la Vilanova, el Born i les Piques, el llarg carrer de sobre-roca i la cuitaria (sta. Llúcia). Ha estat una zona molt malmesa als segles {{versaleta|xviii-xix}}, i les posteriors reconstruccions han estat pràctiques i pobres. Edificis de quatre plantes i façanes arrebossades.<ref name=patmapa/> Hi trobem monuments civils i eclesiàstics molt importants i representatius.<ref name=patmapa>{{ref-web | url=
=== Parcs ===
A Manresa hi ha més de 40 parcs, la majoria dels quals infantils.<ref>{{Ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/6860/parcs/infantils/manresa|títol=Els Parcs Infantils de Manresa|consulta=28 maig de 2016|editor=NacióDigital|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160919213306/http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/6860/parcs/infantils/manresa|arxiudata=2016-09-19}}</ref> No obstant això, els dos parcs més grans són els següents:
==== Parc de l'Agulla ====
Línia 595 ⟶ 597:
==== Pou de Llum ====
Pou de Llum és un [[monument]] en forma d'[[espiral]] instal·lat el 2008 amb motiu del projecte Del Cardener a l'[[Antàrtida]] (2001-2004), de l'[[artista]] xilè [[Fernando Prats]]. Inclou, al seu interior, una perforació de 15 metres de fondària, que simbolitza la connexió amb altres punts de la [[Terra]], a través de l'experiència mística. Està situat a l'esplanada de la [[Balconada de Sant Pau]], i és identificat per alguns com l'escenari on Ignasi tingué l'Exímia Il·lustració, entesa com a primera visió dels Exercicis i com a intuïció de la fundació de la [[Companyia de Jesús]].<ref>
=== Educació ===
[[Fitxer:Fub1.jpg|miniatura|Edifici de la Fundació Universitària del Bages.]]
A Manresa hi ha una àmplia oferta d'[[Educació primària|ensenyament primari]], [[Educació secundària|secundari]], de [[batxillerat]] i de [[formació professional]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.manresa.cat/web/article/3358/equipaments|títol=Ensenyament|consulta=28 maig de 2016|editor=Ajuntament de Manresa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160617104229/https://www.manresa.cat/web/article/3358/equipaments|arxiudata=2016-06-17}}</ref>A més, es poden realitzar [[Estudis Universitaris Catalans|estudis universitaris]] a l'[[Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa]] de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]], a la [[Fundació Universitària del Bages]] de Ciències de la Salut i a l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de Manresa, adscrita a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], a l'Escola Joviat, al Centre Tecnològic de Manresa i a la UOC.<ref>{{Ref-web|url=http://www.manresa.cat/web/article/4069-universitats/equipaments|títol=Universitats|consulta=28 maig de 2016|editor=Ajuntament de Manresa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160617103712/http://www.manresa.cat/web/article/4069-universitats/equipaments|arxiudata=2016-06-17}}</ref> Dependent del patronat municipal, hi ha el Conservatori Municipal de Música de Manresa i l'Escola d'Art de Manresa.
L'oferta d'ensenyament a la ciutat es completa amb l'Escola Hospitalària i el Centre de Formació d'Adults Jacint Carrió i Vilaseca, l'Escola Agrària de Manresa, l'[[Escola Oficial d'Idiomes]], l'Institut Europeu de Formació Empresarial. A la Casa de la Natura del Bages (1984), amb seu a [[la Culla]] —una masia fortificada datada del {{segle|XIV}}—, hom pot fer estudis sobre natura, coneixement del medi natural i rural de la comarca i [[educació ambiental]].
Línia 605 ⟶ 607:
=== Museus ===
Manresa compta amb vuit museus o espais museístics, que abasten diferents àrees i èpoques. El més conegut és el [[Museu Comarcal de Manresa]], que, inaugurat el [[1896]], mostra diverses col·leccions que se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. El museu inclou un recorregut en el temps des de la [[prehistòria]] fins a l'actualitat.<ref name=:2>{{Ref-web|url=http://www.manresaturisme.cat/cat/museus-i-cultura|títol=Museus i cultura|consulta=31 de maig de 2016|editor=Ajuntament de Manresa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160405135609/http://www.manresaturisme.cat/cat/museus-i-cultura|arxiudata=2016-04-05}}</ref>
Els altres museus i espais museístics de la ciutat són el [[Museu de la Tècnica de Manresa]], el [[Museu Històric de la Seu]], el [[Museu de Geologia Valentí Miserachs]], la Fundació Mestres Cabanes, el Centre d'Interpretació del carrer del Balç, i l'Espai 1522: la ciutat d'Ignasi.<ref name=:2/>
Línia 631 ⟶ 633:
* La Festa Major: és la festa grossa de la ciutat i culmina l'últim cap de setmana d'agost amb un Piromusical al parc de l'Agulla, amb l'assistència de milers de persones. La imatgeria festiva de Manresa són aquelles figures de gran volum que s'utilitzen per les festes de la ciutat i que han esdevingut part icònica de la ciutat.<ref name=:0/>
** [[Correfoc de Manresa]]
** El ''Correaigua de Manresa'' és la primera activitat de la festa major que s'inicia el penúltim dissabte del mes d'agost.<ref>Jódar i Jerez, Carles. [http://www.festes.org/media.php?id_media=761 El Correaigua de Manresa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150402122007/http://www.festes.org/media.php?id_media=761 |date=2015-04-02 }} [Consulta: 05 maig 2010]</ref> Aquesta festa ha sigut celebrada ininterrompudament des de l'any 1989. Tot i que el recorregut ha variat durant els anys per obres i altres problemes que no han permès fer aquesta activitat, sempre segueix un recorregut per dins del nucli antic de la ciutat, en el qual es tira aigua (entre 50.000 i 10.000 litres, depenent de les circumstàncies, com si hi ha sequera o incendis),<ref>{{ref-web |url=http://www.3cat24.cat/noticia/301417/bages/La-Festa-Major-de-Manresa-tindra-un-correaigua-mes-eixut-que-permetra-estalviar-40000-litres |títol=La Festa Major de Manresa tindrà un correaigua més eixut que permetrà estalviar 40.000 litres |consulta=3∕9∕2011 |obra=
* L'''Alternativa de Manresa'' és una festa major paral·lela a la festa major convencional de Manresa.<ref>{{ref-web |url=http://www.festes.org/articles.php?id=171 |títol=Festa Major |consulta=11/8/2011 |
==== Octubre ====
Línia 648 ⟶ 650:
== Societat ==
=== Mitjans de comunicació ===
El principal periòdic imprès de Manresa és el [[Regió7]], que en el seu àmbit també inclou la resta de la [[Catalunya Central]]. Els altres periòdics de la ciutat són digitals, entre els quals destaquen el [http://www.diaridemanresa.cat/ diari de Manresa], [http://www.manresainfo.cat/ Manresainfo.cat], el [https://www.elpuntavui.cat/manresa.html Punt Avui Manresa] i [http://vilaweb.cat/www/manresa/ Vilaweb (Manresa)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090323220256/http://www.vilaweb.cat/www/manresa |date=2009-03-23}}, entre altres.<ref name=:3>{{Ref-web|url=http://www.guiamanresa.com/guia/mitjans%20de%20comunicacio/mitjans%20comunicacio.htm|títol=Mitjans de comunicació a Manresa|consulta=31 de maig de 2016|editor=guiamanresa.com|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160623165658/http://www.guiamanresa.com/guia/mitjans%20de%20comunicacio/mitjans%20comunicacio.htm|arxiudata=2016-06-23}}</ref>
Quant als [[mitjans audiovisuals]], els canals de televisió de la ciutat són [[TV Manresa]] i el [[Canal Taronja]], i la ràdio local és [[Radio Manresa S.A]].<ref name=:3/>
Línia 659 ⟶ 661:
La ciutat també comptava fins al [[2013]] amb un club de [[natació]], el [[Club Natació Manresa]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.cnminorisa.cat/productos/resultados_73751_0_1.html|títol=Club Natació Minorisa - Història|consulta=1 de juny de 2016|editor=C.N Manresa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160611091654/http://www.cnminorisa.cat/productos/resultados_73751_0_1.html|arxiudata=2016-06-11}}</ref> A la ciutat també hi ha altres clubs esportius menors.
Manresa compta amb molts camps i pavellons esportius de tota classe: un camp d'[[atletisme]], un camp de [[beisbol]], nou camps de [[futbol]], un camp de [[golf]], un camp de [[rugbi]], un camp de tir, vuit [[Pavelló esportiu|pavellons poliesportius]], sis [[Piscina|piscines]] cobertes, tres piscines d'estiu, una pista de [[monopatí]], tres pistes de [[pàdel]], nou pistes de [[petanca]], una pista de [[tennis]], sis pistes poliesportives, un [[rocòdrom]] i disset [[Gimnàs|gimnasos]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.manresa.cat/web/article/111-esports|títol=Esports|consulta=1 de juny de 2016|editor=Ajuntament de Manresa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160617194352/https://www.manresa.cat/web/article/111-esports|arxiudata=2016-06-17}}</ref>
=== Salut ===
El Centre d'Atenció Primària Bages (CAP Bages) és un CAP II de Manresa de la xarxa sanitària pública gestionat per l'[[Institut Català de la Salut]]. És un centre de referència al Bages d'atenció especialitzada.<ref>{{ref-web|url=http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_primaria_cap.htm|títol=CAP II|consulta=21 de maig de 2012|editor=Servei Català de la Salut|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120326082047/http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_primaria_cap.htm|arxiudata=2012-03-26}}</ref> A final de l'any 2008 van començar obres d'ampliació i remodelació de l'edifici per millorar la qualitat assistencial i el confort,<ref>{{ref-web|url=http://www.regio7.cat/manresa/2010/03/16/cap-bages-estrena-terc-seva-remodelacio-despres-dos-anys-dobres/74156.html|títol=El CAP Bages estrena un terç de la seva remodelació després de dos anys d'obres|consulta=21 de maig de 2012|editor=Regió 7|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100515134427/http://www.regio7.cat/manresa/2010/03/16/cap-bages-estrena-terc-seva-remodelacio-despres-dos-anys-dobres/74156.html|arxiudata=2010-05-15}}</ref> que inclouen la reubicació dels professionals i dels serveis de l'equip d'[[atenció primària]] (EAP) Manresa-2, anteriorment situat al CAP Plaça Catalunya, el 2011. Actualment, dona cobertura a una població de 152.000 persones.<ref>{{ref-web|url=http://www.regio7.cat/manresa/2011/09/09/lambulatori-placa-catalunya-tanca-atendra-al-cap-bages/164271.html|títol=L'ambulatori de Plaça Catalunya tanca i atendrà al CAP Bages|consulta=21 de maig de 2012|obra=Regió 7|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20111204182242/http://www.regio7.cat/manresa/2011/09/09/lambulatori-placa-catalunya-tanca-atendra-al-cap-bages/164271.html|arxiudata=2011-12-04}}</ref>
== Transport ==
Línia 673 ⟶ 675:
* La [[línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles]], que comunica Manresa amb [[Barcelona]], d'una banda, i amb [[Lleida]] i [[Saragossa]], de l'altra, i que té l'estació a la carretera vella de Manresa a [[Abrera]], ([[Estació de Manresa|Manresa]] {{FCAT|M|RBa|R4|R12}}), servida per les [[Rodalies de Catalunya]] de la [[Renfe Operadora|Renfe]]
* La [[línia Llobregat-Anoia]], que connecta [[Barcelona]] amb el [[Baix Llobregat]], l'[[Anoia]] i el [[Bages]], que té les estacions de [[Estació de Manresa-Alta|Manresa-Alta]]
=== Transport urbà ===
El transport urbà de Manresa està format per la xarxa d'[[autobús]] que funciona en dies feiners i consta de sis línies. Cinc d'aquestes línies connecten les zones més perifèriques de la ciutat amb el centre i la sisena línia, anomenada perimetral, realitza el recorregut que enllaça l'estació de RENFE, l'estació d'autobusos, l'hospital Sant Joan de Déu i el mercat de la Sagrada Família. Els diumenges i els dies festius, la línia F realitza un llarg recorregut que serveix per connectar una àmplia part de Manresa amb el centre de la ciutat.<ref>{{Ref-web|url=https://www.manresa.cat/web/article/968-transport-urba-i-interurba|títol=Transport urbà i interurbà|consulta=2 de juny de 2016|editor=Ajuntament de Manresa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160623203945/https://www.manresa.cat/web/article/968-transport-urba-i-interurba|arxiudata=2016-06-23}}</ref>
== Manresans destacats ==
{{llista de columnes|2|
* [[Bernat Oller]] (~1315–~1390),<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047218.xml|consulta=2 juny 2016|títol=Bernat Oller|editor=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160815090811/http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047218.xml|arxiudata=15 d’agost 2016}}</ref> religiós, teòleg i historiador.
* [[Miquel Pagès]] (ca. 1400–1450),<ref>{{ref-llibre|cognom=Vidal|nom=Francisco|títol=Sacro diario domenicano... vidas de los santos, beatos y venerables de la orden de predicadores|consulta=2 juny 2016|editor=Joseph Thomas Lucas|llengua=castellà|edició=1747}}</ref> frare dominic.
* [[Àngela Margarida Prat i Serafí]] (1543–1608), religiosa.
* [[Lluís de Peguera]] (1540–1610), jurista.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0049719.xml|consulta=2 juny 2016|títol=Lluís de Peguera|editor=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160815084437/http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0049719.xml|arxiudata=15 d’agost 2016}}</ref>
* [[Pere d'Amigant i Ferrer]] (1645–1705), jurista.
* [[Maurici Carrió i Serracanta]] (1779–1859), guerriller.
Línia 737 ⟶ 739:
* [[Jordi Wild|Jordi Carrillo de Albornoz]] (1984), [[youtuber]].
* [[Fernando Vázquez Orcall]] (1814–1875), general carlí.<ref name="Enciclopèdia Espasa">Enciclopèdia Espasa Volum núm. 67, pàg. 384-85 {{ISBN|84-239-4567-7}}</ref>
* [[Joan Ribó i Canut]] (1947), alcalde de la ciutat de [[València]] des del 2015.<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/politica/Joan-Ribo-nou-alcalde-Valencia_0_1375062708.html|consulta=2 juny 2016|títol=Joan Ribó ja és el nou alcalde de València|editor=Diari ARA|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160205223706/http://www.ara.cat/politica/Joan-Ribo-nou-alcalde-Valencia_0_1375062708.html|arxiudata=5 de febrer 2016}}</ref>
* [[Manel Fontdevila i Subirana]] (1965) dibuixant de còmics.
* [[Ignasi Ribas Canudas]] astrofísic, especialitzat en exoplanetes.<ref>{{Ref-web|títol=International Astronomical Union {{!}} IAU|url=https://www.iau.org/administration/membership/individual/9022/|consulta=2020-04-04|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200810042841/https://www.iau.org/administration/membership/individual/9022/|arxiudata=2020-08-10}}</ref>
}}
Línia 745 ⟶ 747:
Manresa manté una relació d'[[agermanament]] amb la següent localitat:
* {{bandera|Senegal}} '''[[Bambylor]]''', [[Regió de Dakar]], [[Senegal]]
La relació de Manresa amb la comunitat senegalesa de Bambylor va començar el 1989, quan l'[[UNESCO|Associació d'Amics de la Unesco de Manresa]] va organitzar un camp de treball per ajudar a la [[repoblació forestal]] d'aquesta població. L'experiència va ser molt positiva i els contactes no van cessar. La creació del Consell de Solidaritat l'any 1995, per part de l'Ajuntament de Manresa, va enfortir encara més els llaços entre els dos pobles després de l'agermanament entre Manresa i Bambylor l'any 1997.<ref>{{ref-web|url=http://www.laxarxa.com/altres/noticia/15-anys-de-solidaritat-amb-senegal|consulta=2 juny 2016|títol=15 anys de solidaritat amb Senegal|editor=La Xarxa|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160701134640/http://www.laxarxa.com/altres/noticia/15-anys-de-solidaritat-amb-senegal|arxiudata=1 de juliol 2016}}</ref>
== Referències ==
Línia 756 ⟶ 758:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquidites=Manresa}}
* [http://www.manresa.cat/ Lloc web oficial de l'Ajuntament de Manresa]
* [http://www.manresaturisme.cat/cat/ Manresa Turisme] el lloc web turístic de la ciutat
* [http://www.icc.cat/vissir3/?mp_x=n%3A402462&mp_y=n%3A4620400&mp_zoom=n%3A6 Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya]
▲* [http://www.icc.cat/vissir3/?mp_x=n%3A402462&mp_y=n%3A4620400&mp_zoom=n%3A6 Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya].
{{Municipis del Bages}}
| |||