Solsonès: diferència entre les revisions

 

La meitat oriental de la comarca correspon a la [[Conca hidrogràfica|conca]] del [[Llobregat]], a través del [[Cardener]] i dels seus afluents, com l'[[aigua d'Ora]] i el [[Riu Negre (Solsonès)|Negre]]. La part de ponent pertany a la conca del [[Segre]], a través de la [[Ribera Salada]] i el [[Llobregós]].

 

== Situació de la comarca ==

Solsona la capital comarcal, és el centre de la comarca, en la zona de contacte entre el sector pirinenc i el de la Depressió Central. A Solsona convergeixen totes les carreteres principals que travessen la comarca.

 

 

 

{{Taula:Solsonès|Solsona = 9.067}}

 

== Clima ==

 

La diversitat del relleu fa que el clima sigui diferent d'un indret a l'altre del Solsonès. El contrast és molt evident entre el sector de la Depressió Central i el sector pirinenc. Bona part del Solsonès s'inclou en l'àrea del clima mediterrani de muntanya mitjana amb influència continental. A l'extrem septentrional el clima és d'alta muntanya. El canvi d'orientació dels vessants i la situació topogràfica (fons de vall, carena) també determinen diferències climàtiques.

Els hiverns són freds, amb mitjanes mensuals de gener entre 4 i 5 ⁰C en la meitat meridional del Solsonès. Cap al nord disminueix notablement la temperatura, fins als cims de la serra de Port de Comte. Els estius són frescals a causa de l'altitud, tot i que de dia poden assolir-se temperatures elevades, en especial el juny i juliol. Les mitjanes mensuals de juliol se situen entre 20 i 22 ⁰C, excepte al sector prepirinenc.

 

 

Hi ha fortes variacions al llarg de l'any. L'[[hivern]] és l'estació amb menys precipitacions, fins al sector de muntanya, on sovint són en forma de neu. Les altres estacions són força plujoses a la meitat nord del Solsonès. Plou més a la [[tardor]]. A l'[[estiu]] són més freqüents les tempestes de muntanya, i a la seva influència pot arribar alguns dies fins més al sud de Solsona.

 

== Vegetació ==

 

De manera espontània la vegetació estaria constituïda per boscos de roure valencià en més de la meitat de la comarca. El clima frescal amb estius poc secs i el predomini de terres toves faciliten l'establiment d'aquest bosc. Ara hi ha un predomini de terres de conreu de secà, en especial de cereals. També hi ha matollars i sobretot pinedes. Destaca l'abundància de la [[pinassa]] (malgrat l'incendi del [[1998]]), que en alguns indrets forma altes i denses pinedes. No és rar trobar un bosc de pinassa amb un sotabosc on hi ha força exemplars de roure valencià. Molts marges de camps són colonitzats per un bosquet allargassat on abunda aquest roure.

Per damunt de l'estatge del bosc de [[roure valencià]] hi ha l'estatge del bosc de [[roure martinenc]], que s'estén pels vessants inferiors de les serres elevades. Actualment hi ha sectors d'aquesta roureda, però hi són abundants els matollars, com les [[Boix comú|boixedes]], i, sobretot, pinedes de [[pi roig]]. D'una manera excepcional, en alguns vessants molt ombrívols, es troben sectors amb fageda, com a l'obaga de la serra de Busa.

 

 

 

Taula de les superfícies estimades actualment per als principals hàbitats i espècies forestals dominants al Solsonès:

 

|- bgcolor="#CCCCCC"

! Hàbitat !! Superfície ([[Hectàrea|ha]]) !! Percentatge

Hi ha una clara diferència entre els conreus del sector meridional i els del sector de muntanya. Al sector de la Depressió Central predominen els cereals i als vessants pirinencs els farratges i les pastures. Però no sempre ha estat igual. Fa unes dècades els conreus arbustius i arboris característics de les terres mediterrànies eren freqüents. Hi havia força olivera i vinya. Ara no queda pràcticament res d'aquests conreus. La vinya tingué un retrocés sobtat amb la plaga de la fil·loxera a la darreria del {{segle|XIX}}. Moltes terres amb conreus arboris i arbustius s'abandonaren, i altres foren sembrats de cereals. A la muntanya es conreaven farratges i cereals, com el [[sègol]]. Ara el sègol gairebé és inexistent i moltes terres han estat abandonades i hi ha boscos, matollars o prats. A la terra conreada predominen els farratges.

 

 

Al sector de muntanya hi ha un predomini de farratges, que en conjunt tenen una importància escassa, ja que el total de la superfície conreada no supera el 8% de la superfície total. Els farratges són en relació amb la ramaderia bovina. Hi ha també patates que fa una seixantena d'anys tongueren molta importància, en especial les patates per a sembra. Ara també és un conreu minoritari, com també ho són les lleguminoses.

Al Solsonès hi ha poca indústria, amb una població activa d'entre 800 a 900 treballadors ocupats en activitat industrials, sense la construcció. El relleu i la situació marginal de la comarca respecte a les vies de comunicació han dificultat l'expansió d'una activitat industrial, que tingué un començament molt dinàmic.

 

 

 

La indústria actual més característica del Solsonès és la relacionada amb la [[fusta]]. Fins als anys 1970 era una indústria local dedicada a la primera transformació dels recursos forestals de la comarca: serradores. Però des de finals de 1980 hi funcionen dues grans indústries que concentren malgrat la crisi molta activitat del sector de la fusta. Les produccions van destinades sobretot a la fusta de serra, caixes d'embalatge i taulells d'aglomerat. La indústria de la fusta va generar en la comarca una gran activitat en el transport de camions, activitat que avui (2014) també es ressent de la crisi.

 

== Demografia ==

 

 

Després de la davallada demogràfica a causa de les pestes del {{segle|XIV|s}}, que provocà un despoblament notable, el Solsonès fou un territori poc poblat, fins al {{segle|XVIII}}. Durant aquest segle tot el camp català creix, i gairebé es duplica la població. Al Solsonès es passa de 6.000 habitants el [[1719]] a 8.727 habitants el [[1787]]. En aquesta darrera data Solsona ja té 2.751 habitants, el 28% del total comarcal. Seguien en importància Sant Llorenç de Morunys (929 habitants) i Pinós (870 habitants).

 

 

Els censos següents mostren un fort despoblament arreu de la comarca. El camp és poc productiu i en molts indrets de [[Catalunya]] hi ha un fort creixement industrial. Molts habitants del Solsonès es veuen obligats a emigrar cap a [[Barcelona]], als nous centres industrials de la vall del Llobregat, o cap a [[Amèrica]]. La plaga de la [[fil·loxera]] encara accentuà més la necessitat d'emigrar. Cal tenir present que aleshores moltes terres del sector meridional del Solsonès eren ocupades per la [[vinya]]. Moltes terres s'abandonaren.

 

 

Després de la [[guerra civil]] es registrà un nou creixement demogràfic: 11.486 habitants el [[1940]] i 12.219 habitants el [[1950]]. Però tot l'augment queda concentrat a Solsona, que passa de 3.103 a 4.038 habitants. El 1950 Solsona ja comprèn el 33& del total comarcal. Navès és el segon municipi més poblat, amb 1.019 habitants.

Actualment quatre municipis tenen una població menor de 200 habitants i només Sant Llorenç de Morunys, Solsona i Olius superen els 500 habitants. El Solsonès és una comarca despoblada, amb una població molt concentrada a Solsona, amb un 60% del total comarcal.

 

 

 

{{Inicia taula}}

|-

|-

|1981

{{Finalitza taula}}

 

 

== Economia ==

 

{{Inicia taula}}

|-

! PIB<br />(milions de €) !! PIB / habitant<br />(milers de €) !! Índex<br />(Catalunya = 100)

|-

|-

{{Finalitza taula}}

 

{{Inicia taula}}

|-

! Àmbit<br />territorial !!Agricultura !! Indústria !! Construcció !! Serveis

|-

|'''Solsonès'''

|-

|Catalunya

|-

{{Finalitza taula}}

 

{{Inicia taula}}

|-

! Àmbit<br />territorial !! Energia, química<br />cautxú, metal·lúrgia !! Alimentació, tèxtil<br />fusta, paper i edició !! Maquinària, mat. elèctric<br />i de transport

|-

|'''Solsonès'''

|-

|Catalunya

|-

{{Finalitza taula}}

 

{{Inicia taula}}

|-

! Àmbit<br />territorial !! Comerç i<br />reparacions !! Hoteleria !! Transport i<br />comunicacions !! Mediació<br />financera !! Serv. immobiliaris,<br />de lloguer i empresarials !! Altres<br />serveis

|-

|'''Solsonès'''

|-

|Catalunya

|-

{{Finalitza taula}}

 

{{Inicia taula}}

|-

! Àmbit<br />territorial !! Any !! cotxes !! Motocicletes !! Camions i<br />furgonetes

|-

|'''Solsonès'''

|-

|Catalunya

|-

|-

|'''Solsonès'''

|-

|Catalunya

|-

{{Finalitza taula}}

[[Fitxer:Solsones.gif|miniatura|

Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes segons les [[Eleccions municipals espanyoles de 2015|eleccions municipals de 2015]].

!{{llegenda|#FFB232|[[ERC]]-[[Acord Municipal|AM]]|color1=white}}

|-

|bgcolor="#191970"|

|align=left|[[Convergència i Unió]]

|-

|bgcolor="#FF8000"|

|align=left|[[Esquerra Republicana de Catalunya]] - [[Acord Municipal]]

|-

|bgcolor="#00FF00"|

|align=left|[[Coordinadora Municipalista del Solsonès]]

|-

|bgcolor="#FF0000"|

|align=left|[[Partit dels Socialistes de Catalunya]] - [[Progrés Municipal]]

|}

 

És molt clar el paper centralitzador de Solsona, fet que accentua i facilita la seva funció de capital.

 

 

Alguns mitjans desapareguts són ''El Jou'' de Llobera i ''El Piteu Informatiu''.

* Excursions interessants: a [[La Coma (la Coma i la Pedra)|la Coma]] i [[Fonts del Cardener]]; als congostos de l'[[Aigua de Valls]] i l'[[Aigua d'Ora]]; al [[santuari de Lord]], bona miranda; al [[tossal de Vall-llonga]] i pont romànic; a l'[[Avenc Montserrat Ubach]] a [[Casa de Cavallera]] ([[Canalda]]); a les fonts de [[Cap Rec]] (25 minuts), el [[Llevador]] (30 minuts), la [[Font Puda]] (45 minuts), medicinal des de Sant Llorenç de Morunys.

* I a la vall d'[[Aigua d'Ora|Ora]], a [[Sant Pere de Graudescales]]; al [[Pont Quebradiç]]; al [[Pla de Busa]]; a les fondalades de [[Clot de Vilamala|Vilamala]], cova de les esglesioles, balma de la [[Bonica]]; a [[Prats de Bacies]] i [[la Bòfia]]: pou de glaç que durant segles proveí l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona]] (el glaç era baixat a sacs, amb cavalleries).

[[ Fitxer:Sant Esteve d'Olius.JPG|miniatura|Absis de Sant Esteve d'Olius]]

* A [[Port del Comte]] hi ha una important estació d'esquí alpí (36 pistes) i nòrdic. També es poden practicar esports nàutics als embassaments de la [[pantà de la Llosa del Cavall|Llosa del Cavall]] i el de [[Pantà de Sant Ponç|Sant Ponç]].

== Monuments historicoartístics ==

* Vestigis prehistòrics: dòlmens a [[Lladurs]], [[Castellar de la Ribera]], [[Llanera (Torà)|Llanera]]. Sobretot medievals.

 

Les esglésies romàniques més remarcables són:

* El monestir de Sant Llorenç de Morunys.

* [[Sant Pere de Graudescales]], notable exemplar de romànic llombard.

* El [[santuari del Miracle]] de [[Riner]] és centre de romeries provinents d'arreu del país. Església barroca, fastuós retaule, bella imatge de la [[Mare de Déu]] nena, del {{segle|XV}}. La Casa Gran –antic alberg— és renaixentista.

 

* [http://www.elsolsones.cat/ Consell Comarcal del Solsonès]

* [http://www.turismesolsones.cat/ Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès]

 

{{Comarques de Catalunya}}