Vaig acabar el mes de febrer observant ocells al riu Besòs, entre el final de Santa Coloma i Montcada. No va ser una jornada entretinguda, amb alguna observación interessant. Per exemple, a la bassa del Rec Comtal continuava el mascle de Cotxa blava Luscinia svecica, que podria ser el mateix que vaig observar el dia 15, malgrat que aquest semblava tenir el Blau més estès. Desconec el tema de la muda en aquesta espècie, tant sols sé (si no estic equivocat) que abans de (i durant) la migració cap a les àrees de reproducció fan una muda parcial que afecten aquelles parts del cos que juguen un rol important en la comunicació interindividual, es a dir, una de la zones afectades per aquesta muda seria precisament el pit. Aleshores, depenent com es realitzi aquesta muda, em pregunto si en un termini de 14 dies un mateix exemplar pot canviar molt o poc el seu aspecte? També s’ha de considerar que és una espècie que es mou d’hora cap al nord i des de finals de febrer s’aprecia un increment en el nombre d’observacions. Podeu comparar aquest exemplar amb l’altre, prement ací.
Una altra espècie que també comença a migrar d’hora és el Repicatalons Emberiza schoeniclus. Això és clarament perceptible a altres indrets del riu, on no hiverna. En Xavi Larruy, per exemple, va detectar diversos exemplars a prop de la desembocadura. Tot i que Montcada és un àrea d’hivernada, amb un contingent estimat al voltant de la vintena d’exemplars, no és fàcil de detectar i sovint s’hi veuen molts pocs exemplars. Tanmateix, aquests dies resulten més detectables i sovint s’observen en petits grups, encara que sempre de manera molt escassa.
També vaig notar un increment del nombre de tords Turdus philimelos, de manera que a tot el recorregut vaig comptar fins a 11 ex. No resulta una xifra excepcional, però si indicativa de què la “cosa” ja comença a moure's. De fet, ahir en Xavi va veure un Tallarol de garriga Sylvia cantillans a Sant Adrià, i algunes orenetes (Hirundo rustica i Delichon urbicum). A banda d’això, a Montcada hi vaig veure dos de les quatre xivites Tringa ochropus que teníem controlades al llarg de l’hivern, i un Teixidor Remiz pendulinus a un dels canyissars de depuració.
I mentre uns ja estan pensant en tornar cap al nord, als “nadius” els comença a bullir la sang. I si no acosteu-vos al riu: ja estan els trits Cisticola juncidis (encara no en massa intensitat), els rossinyols bords Cettia cetti i sobretot els gafarrons Serinus serinus (aquests sí que ho feien amb tota la intensitat de què ren capasos) proclamant la proximitat de la primavera.
Però sens dubta, l’observació que més vaig gaudir va ser la d’un Rascló Rallus aquaticus alimentan-se a una estreta franja de canyis de la llera del riu. Després d’un hivern de màxima austeritat, perfi es deixen veure (el primer que veig –per mi mateix-, l’altre el vaig escoltar a la bassa vella de la desembocadura).
El proper dia espero que es vagin afegint noves “primeres arribades”. Arriba la primavera i a partir de ja l’excitació de veure el primer..., la primera...
Bones observacions i bona nit.
