L'ORNITONIGMA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gaviidae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gaviidae. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de gener del 2013

Con mis prismáticos a cuestas: hacia el sur de Galicia


El 28 de diciembre, Día de los Santos Inocentes, la humedad de la habitación de aquel hostal calaba hasta los huesos, era aún noche cerrada y no se sentían ni los raitanes, que son bien madrugadores. Y como no hay dos sin tres, comenzaba a llover y el viento no parecía que fuera a dar tregua. Como se suele decir, sarna con gusto no pica, pero como decía mi abuela... mortifica. Un desayuno de los de antes ayuda a sobrellevarlo mejor y aquella tortilla que me comí, llena de tropezones del compango (término más apropiado para referirse al acompañamiento de la fabada) del caldo gallego, disparó mi colesterol y disipó toda sensación de frío.

Lires es la Galicia más auténtica. Encaramado en una suave pendiente, se refugia del oceano, pocas veces sereno, las más embravecido, tras una pequeña ría que sorprende por la cantidad de cormoranes grandes, garzas reales y gaviotas que la utilizan. Como dijo Ángel González: “¿Cómo/solar tan diminuto/puede ser compartido/por una población tan numerosa?” Para el poeta era todo un misterio y se preguntaba qué “regulará tal prodigio”. En el caso de Lires noo hay tales incertezas: una piscifactoría aboca a la ría gran cantidad de alimento que atrae a cientos de aves piscívoras.


Con la marea baja, cientos de gaviotas descansaban sobre los bajíos. En los tejados había otros tantos cientos, y en la desembocadura de la ría descansaba el resto. La búsqueda de la smithsonianus, aparentemente fácil, no lo iba a ser tanto. Así fue que me pasé la mañana mirando gaviota por gaviota, descubrí varias argénteas adultas, unas cuantas inmaduras, hice alguna lectura con escaso éxito debido al fuerte viento. Me trasladé al otro lado de la playa de Nemines, donde encontré 6 gaviotas canas de primer invierno y un primer invierno de gaviota tridáctila (Rissa tridactyla). Óscar Llama me dio algunas indicaciones, pero no había manera, Barrilete no estaba allí. Al medio día me puse a revisar otra vez todos los bandos. Comenzé por la bocana de la ría. El movimiento de gaviotas era continuo. Un grupo llegó del mar y se posó junto al gran bando que dormía sobre la arena mojada. ¡Y allí estaba! ¡Enorme! ¡Monstruosa, destacando como una pálido gavión y empequeñeciendo a las patiamarillas y sombrías de su alrededor! Se acicaló un poco el pecho y se sentó como el resto de gaviotas. La cabeza guardada entre las plumas del dorso, alineada frente al fuerte viento del suroeste. Así se quedó tiempo y más tiempo, hasta que un paseante levantó todo el bando, y de la misma manera que llegó, desapareció.





Antes de bajar para A Ramallosa (sur de la ría de Vigo), me detuve en el puerto de Corcubión. Allí me sorprendió un charrán común (Sterna hirundo) luciendo su librea estival en pleno invierno.



Desde mi “base de operaciones” en Ramallosa (Nigrán), prospecté toda la costa sur entre el río Lagares en Vigo y el esteiro do Miño, en la frontera con Portugal. Buenas cantidades de limícolas en playas, rías y ensenadas, pero lo más destacado fue la presencia abundante de negrones comunes (Melanitta nigra), que quizás esté relacionada con el excepcional paso de migrantes que se registró en la Estaca de Bares el pasado otoño. Un ejemplar en el peqeño puerto de Santa María de Oia el día 29 fue el primero que localicé. El mismo día vi otros 4 exs. en el puerto de A Garda. Entre el Areal de Calzoa y la playa de Samil en Vigo, contabilizé 14 exs. el día 30, y entré 14 y 19 vi entre Paxón i Arealoura. El día 1 de enero eran 15 los que había en esa zona, 4 frente al Monte Lourido y 11 en la playa Ladeira (Baiona). Ese mismo día continuaba el de Santa María de Oia y los 4 exs. de A Guarda. Todos eran hembras y machos jóvenes.



La zona estaba animada, con colimbos chicos (Gavia stellata) en las playas de Patos y Arealoura (Nigrán) y dos ejemplares más en la desembocadura del Miño, frente a Caminha. Alcas y zampullines cuellinegros también estaban presentes, siendo para las primeras uno de los mejores años que recuerdo en los últimos inviernos.



Entre limícolas, gaviotas, alcatraces y aves buceadoras concluyó mi estancia en Galicia. La vuelta estaba al caer y nos esperaban miles de ánsares. Nos esperaban porque el trayecto de vuelta lo hice en compañía de Miquel, a quien tengo que agradecer su inmensa paciencia. 

dilluns, 7 de gener del 2013

Con mis prismáticos a cuestas: Cantabria


El 21 de diciembre de 2012 me despedí de mis compañeros de trabajo con un pantagruélico festín. Semejante atracón a punto estuvo de dejarme fuera de servicio durante unos días, pero las ganas de emprender camino hacia el Cantábrico y Galicia resultaron el mejor los remedios frente a ese uso y abuso de la comidas en fechas navideñas. Con diferencia, fue uno de los peores viajes que recuerdo y cuando finalmente llegué a Santoña, mi cuerpo me pedía un poco de bondad, aunque sólo fuera un poco. De buen gusto se la hubiera dado, pero mi mente, mis ojos y mis oídos ya estaban a otra cosa. El canto aflautado de los zarapitos reales (Numenius arquata) había alcanzado con fuerza lo más profundo de mi cerebro y todos mis sentidos estaban ya alerta y preparados para lo que se avecinaba, que no era poco. Santoña nunca es poco.

Con la marea a media altura, limícolas y anátidas se alimentaban por doquier en las orillas fangosas, mientras en los canales los zampullines cuellinegros (Podiceps nigricollis) se zambullian bajo las aguas. En la superficie recordaban pequeños y desaliñados pompones de lana.
Podiceps nigricollis

Las marismas de Santoña son un hervidero de vida y cuando el tiempo corre, uno no sabe muy bien a dónde ir. Así que después de echar un rápido vistazo al pólder de Escalante, donde un Águila pescadora (Pandion haliaetus) daba buena cuenta de un múgel, un nutrido bando de ánsares comunes (Anser anser) pacía la hierba fresca bajo la atenta mirada de unos alcaravanes (Burhinus oedicnemus), que hacían todo lo posible por pasar desapercibidos, enfilé hacia el puerto de Santoña, donde esperaba ver algún colimbo.

Gavia immer
El pequeño puerto de Santoña es un balcón abierto al gran estuario. En la lejanía se adivinan miles de patos, sobre las islas descansan las gaviotas y los cormoranes grandes, y al borde de los diques se alimentan, descansan o se acicalan colimbos, alcas (Alca torda) y zampullines cuellinegros. Y allí estaban todos, fieles a su cita anual como no podía ser de otro modo. Las blanquinegras alcas, los zampullines de ojos encendidos y los grandes colimbos con sus poderosos picos lanceolados. Todo un placer para la vista y un deleite para el espíritu. Mi estómago ya no me molestaba. Una cena ligera y un mullido colchón me esperaban en Escalante.


El 23 de diciembre recobradas las fuerzas con la ayuda de un buen desayuno, salía de Escalante en dirección a las marismas. Con las primeras luces del alba me detuve en el pólder. Bajo el cielo sereno y despejado,  los ánsares se anunciaban con sus graznidos nasales. En cuanto la luz me lo permitió, me puse a escudriñar los prados. Las siluetas pronto comenzaron a definirse y en menos que canta un gallo una luz intensa lo inundaba todo. Entre el grupo de ánsares destacaba uno más pequeño y compacto, de cuello corto y oscuro, rematado por una cabeza más pequeña en la que se apreciaba un pico corto y en gran parte oscuro, tan solo el extremo final estaba resaltado por una banda clara. Era un Ánsar piquicorto (Anser brachyrhynchus). El ejemplar llevaba en la zona desde el 12 de diciembre.



No fueron las únicas ocas que vi ese día. Frente al puerto de Santoña, un par de barnaclas carinegras (Branta bernicla) se alimentaban en un intermareal junto a otras anátidas. Al final acabé viendo nueve de estos gansos más típicos de los fangos intermareales. Varios colimbos grandes continuaban por la zona del puerto, pero lo que más despertó mi interés fue un par de bisbitas costeros que rebuscaban entre los mejillones de un dique expuestos por la bajamar.

Santoña es famosa, entre otras muchas cosas, por el gran contingente de zampullines cuellinegros invernantes. Y entre tanto cuellinegro, no resulta extraño que se cuele algún cuellirrojo (Podiceps auritus), lo difícil es encontrarlo. Tras un par de horas escudriñando las aguas abiertas de la marisma y muchos canales, acabé encontrando tres ejemplares desde la carretera que atraviesa la marisma, esa gran herida que en su día proyectó y ejecutó un infausto personaje. Pues allí estaban, los tres calándose continuamente, cerca de donde reposaba una hembra de Eider común (Somateria mollissima).

Dos de los Podiceps auritus

Tras un saldo tan positivo en Santoña, decidí probar suerte con el Ánsar chico (Anser erythropus) que desde hacía unas semanas se veía por el embalse del Ebro. Cuandio llegué a la zona donde acostumbraba a verse, me encontré con un grupo de SEO que lo estaban buscando sin éxito. Recorrí todos los sitios posibles: Lanchares, la Riva, La Costana, Bustamante. Ánsares comunes conté alrededor de 300 exs. Entre ellos, un grupo de 26 ánsares caretos (Anser albifrons), pero ni rastro del Ánsar chico. Disfruté de los caretos durante un buen rato, además de otras aves de la zona, destacando un Picogordo (Coccothraustes coccothraustes).

A última hora de a tarde, vi que muchos ánsares alzaban el vuelo en dirección al pantano. Los encontré concentrándose en un entrante de la Riva. Allí estaban los comunes, los caretos... y ¡el chico! ¡Bimbo, bimbazo! Con las ganas que tenía de ver esta especie, el viaje hasta Uvieo fue un paseo. Al día siguiente tocaba gavioteo por la costa central asturiana, pero eso lo dejo para otro capítulo.

diumenge, 1 de gener del 2012

Les millors darreres observacions del 2011

Els que seguiu aquest bloc heu vist que els darrers mesos ha estat pràcticament agonitzat. Afers personals han fet que gairebé no hagi pogut sortir al camp. Les últimes setmanes, però, la meva situació personal ha començat a canviar i he pogut fer petites sortides.

El motiu d’aquesta entrada és deixar constància de les observacions més interessants de les darreres setmanes del 2011. Per ordre taxonòmic són les següents:

Oca riallera grossa (Anser albifrons)
1 adult i 1 ex. de 1er hivern al Cortalet, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11, 29 i 30/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera)

1er hivern 
Adult


Ànec xiulador (Anas penelope)
1 mascle a la desembocadura del Foix, Cubelles (Garraf) el 16/12/11.




Ànec cua-llarg (Anas acuta)
Dues femelles a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.

Xibec (Netta rufina)
  • Una femella a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.
  • Un mascle a la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.


Morrell d’ull grocs (Bucephala clangula)
Una femella/1r hivern a la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.



Calàbria petita (Gavia stellata)
1 ex. davant la platja de Sant Pere Pescador, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Calàbria agulla (Gavia arctica)
  • 3 ex. davant la platja les Llaunes, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera)
  • 2 ex. davant la platja les Llaunes, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 30/12/11.


Bitó (Botaurus stellaris)
1 ex. sobrevolant e canyissar de la Massona, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona) el 11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Agró blanc (Casmerodius albus)
1 ex. al apartidor de Gerb (Os de Balaguer, Lleida) el 6/12/11.

Falcó peregrí (Falco peregrinus)
Un juvenil tipus peregrinus/calidus,  obserbat a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.





Polla blava (Porphyrio porphyrio)
1 ex. a l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) el 7/12/11.



Fotja (Fulica atra)
1 ex. al riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. Es tracta de la 1a observació de l’hivern. (Altres observadors: Xavier Larruy).

Becadell sord (Lymnocriptes minimus)
  • 1 ex. a la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. (Altres observadors: Xavier Larruy).
  • 1 ex. a El Matà, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona), el 29/12/11.


Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Un mínim de 2432 exs. al dormidor que hi ha davant la platja de Ribes-roges a Vilanova i la Geltrú (Garraf), el 17/11/11.

Gavina corsa (Larus audouinii)
1 adult a la platja de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el 22/11/11.

Mussol emigrant (Asio flammeus)
Un ex. als camps que hi ha al costat de l’aparcament de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell, Lleida) per la banda de Vila-sana el 7/12/11.

Picot grasset petit (Dendrocopus minor)
1 ex. escoltat a prop del Cortalet, PN dels Aiguamolls de l’Empurdà (Girona), l’11/12/11. (Altres observadors: Xesco Macià i Miquel Vall-Llosera).

Piula grossa (Anthus richardi)
1 ex. de 1r hivern al camps de Mas Bellasguard, Castelló d’Empuries (Girona), el 29 i 30/12/11.





Cotxa blava (Luscinia svecica)
1 mascle a la desembocadura del riu Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), el 27/12/11. (Altres observadors: Xavier Larruy).

dissabte, 1 de gener del 2011

Galícia, Astúries: de raresa en raresa

Hi ha moltes maneres de disfrutar de les aus, i ahir vaig experimentar una d’elles. Aprofitant la meva estada al Cantàbric i que havia de viatjar d’Uvieo a Vigo, vaig dissenyar la ruta per fartucarme de rareses. I vaja si en vaig quedar tip! El concepte de raresa està clarament definit, però a nivell subjectiu és molt més ampli. Així, per a mi, que visc al Mediterrani, el ventall s'esten a tot un seguit d’espècies habituals a la costa cantabro-atlàntica i rares, molt rares o absents de l’àmbit mediterrani. És per això que un prat ple de gavines és un motiu prou contundent per fer una frenada i fer una ullada, una ullada adreçada a cercar una de les meves gavines preferides, la Gavina cendrosa (Larus canus), que sent una especial atracció pels prats humits de l’occident asturià. Era res més que intuició: aquell prat d’Otur estava petat de gavines cendroses: un adult i 12 ex. de 1r hivern. No varen ser les úniques, però, a la platja de Penarronda un grup de set 1rs hiverns, un 2n hivern i un preciós adult voltaven entre la platja i un conrreu proper, fent de cohorte a un tractor que traballava la terra.

Gavines cendroces i rialleres.











A partir d’aquí vaig estar molt ben acompanyat dels meus amics David Álvarez i Gilberto, qui amb una precisió absoluta ens va localitzar les vuit oques de bec curt (Anser brachyrhyncus) que des de mitjants de desembre es mouen entre els prats de Villadún (Asturies) i la bassa de Rinlo (Lugo). Simplement genial, veure com s’alimentament de l’herva sucosa. Quina imatge més hivernal!







A l’altra banda de la ría de l’Eo continua la rasa costera, trencada de sobte per la sinuosa esquerda de la ría de Foz. Aquí varen gaudir de les estratègies de pesca (creiem que d’això es tractava) d’un grup de sis becs de serra grossos (Mergus merganser). Déu n’hi do, quin "jari" que van muntar!



A la ría de Foz, vaig acomiadar-m'hi dels meus amics i vaig enfilar cap a Vigo. Abans, però, vaig fer la darrera aturada a la llacuna de Riocaldo, a prop de la localitat de Begonte (Lugo), on després de dos anys, vaig veure el Cabusset becgròs (Podilymbus podiceps), que de cabusset té poc, em va sorprendre el seu tamany; i una femella de Morell de collar (Aythya collaris), potser l’ocell amb el que més vaig gaudir en tot el dia. L’indret em va enamorar, i encara més quan vaig veure que hi havia una de les meves espècies favorites, una Calàbria grossa (Gavia inmer) jove.




Així vaig tancar l’any 2010, amb un bon grapat de rareses i la meva adrenalina disparada. El 2011 l’he obert amb la meva estimada “Chispita”, el Gavinot polar (Larus glaucoides), que continua fidel a l’Areal de Calzoa, Vigo. Com deia David, es podria escriure un conte amb el títol: “La Gaviota pòlar que no le gustaba el frío”.




Bon i millor any 2011.

divendres, 23 de gener del 2009

Dies de cens d'hivernants

Aquests darrers dies he estat de cens a diferents llocs de la costa catalana, i naturalment al riu Besòs, una de les zones humides que més freqüento. En el tram de riu comprés entre la desembocadura i el nucli urbà de Montcada i Reixac han sortit coses interessants. De cabussets Tachybaptus ruficollis, per exemple, n’hi ha un mínim de 4 exemplars entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet, i s’han detectat entre 2 i 3 ex. a Montcada i Reixac. A aquesta darrera localitat continuen les xivites Tringa ochropus, que ben bé podrien ser 4 ex. Una de les espècies que més ha costat de detectar, ha estat sens dubte el Rascló Rallus aquaticus. Jo personalment no hi vaig trobar cap, la descoberta dels diferents individus ha estat possible gràcies a la tasca persistent d’en Xavi Larruy. S’han detectat un exemplar a Sant Adrià, tres més a Santa Coloma i un a Montcada. De ben segur que n’hi ha més, però els costums esquius de la espècie i les dificultat inherents per a una prospecció correcta d’aquest ambient riberenc, dificulta la localització de més exemplars. A més a més, per alguna raó pràcticament no hi ha contactes sonors, són gairebé tots registres visuals. El perquè d'aquest comportament tant sorprenentment silenciós és encara un misteri (podria estar relacionat amb l'estructura i qualitat de l’hàbitat?). En aquests darrers dies , els becadells Gallinago gallinago també s’han deixar veure una mica més. Igual que el Rascló, són de difícil detectabilitat. Així doncs s’han registrat menys de cinc exemplars repartits entre Santa Coloma i Montcada. També cal destacar l'hibernada enguany d’Esparver Accipiter nisus i Aligot Buteo buteo. Del primer s’ha detectat a tots els trams del riu, en tant que del segon només a Sant Adrià i a Santa Coloma. Finalment comentar que per fi ha sortit la Cotxa blava Luscinia svecica: un exemplar a Santa Coloma i un altre als canyissars de Montcada.

Pel que fa a la costa, vaig censar juntament amb el Xavi Larruy un tram del Maresme nord, entre Calella i Malgrat de Mar. Les condicions meteorològiques no van ser precisament les més favorables, no obstant això varen aconseguir veure unes 3-4 calabries grosses Gavia inmer (més informació aquí i aquí) i diversos cabussons emplomallats Podiceps cristatus. En canvi de gavots Alca torda, cap ni un, sequera total. És potser aquesta absència el més destacable i probablement té relació amb el fracàs reproductor a les seves colònies al Mar del Nord. Per últim, destacar l’observació d’un Paràsit cuapunxagut Stercoraius parasiticus volant cap al nord.

dimecres, 27 de febrer del 2008

Nova observació de calàbria al Barcelonès

El passat 23 de febrer en Marcel Gil va veure una Calàbria petita Gavia stellata al port de Barcelona. Es tracta de la tercera citació per aquest gènere durant aquest hivern. Les dues anteriors corresponen a sengles calàbries grosses Gavia immer, una observada entre Sant Adrià de Besòs i Badalona el 04/12/07 per Xavi Larruy i l'altre observada al port de Barcelona el 04/02/08 per Marcel Gil.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Calabria a Pineda i observació curiosa a Blanes

Ahir a la tarda, havent acabat els trams de l'ICAO, vaig apropar-me a Pineda de Mar. No hi havia gaire moviment, tot i així continuava si més no una de les calàbries grosses Gavia immer i vaig veure un Paràsirt cuapunxagut Stercorarius parasiticus (semblava adult) de fase clara en plomatge hivernals atacant les gavines i els gavians.

Després em vaig acostar fins a Blanes, per tal de veure si relocalitzava la Larus atricilla. No la vaig trobar, però vaig descobrir el que podria ser un futur niu de Mallarenga blava Parus caeruleus. Als jardins del passeig marítim hi havia un mascle cantant, es movia continuament per uns arbustos que toquen al port, i en diverses ocasions, es va ficar a un furat que hi havia a ... un fanal!!! Aleshores tornava a sortir i cantava un altre cop, finalment s'hi va ficar un altre cop i ja no va sortir. Els que freqüenteu la zona, estigueu al cas, perquè seria una dada curiosa si al final hi nidifica.



dijous, 14 de febrer del 2008

13/02/08: Entre Badalona i Blanes

El més destacat d’ahir, 13/02/08, en un recorregut per la costa entre Badalona i Blanes:


El tram comprès entre Badalona i Premià va ser sens dubte el més aborrit: molt poca cosa tant al marcom a les platges, si d'acàs comentar que vaig veure uns quants grupets de Gratapalles Emberiza cirlus, com aquest mascle fotografiat a la platja de Premià de Mar.



Al port d’Arenys de Mar, hi havia una bona concentració de corb marin gross Phalacrocórax carbo: 63 ex. (la majoria inmadurs). Del Sit blanc, però, ni rastre; la última citació és del 05/02/07 (Enric Badosa, Dani Burgas i Lluís Hernández).

A la platja de L’Espigó, a Canet de Mar, hi havia un bon estol de làrids, la majoria gavines: 69 Larus ridibundus, 43 L. melanocephalus i un adult de L. audouinii, que ben bé podria ser el que està hivernant al port d’Arenys. També un bon grapat de gavians de més de 50 ex., format bàsicament per L. michahellis, i tant sols un adult i un 3er hivern de L. fuscus (graellsii/intermedius). Associats al grup de gavines hi havia dos Sterna sandvicensis.



Larus melanocephalus adulta amb plomatge nupcial.

Larus audouinii




Sterna sandvicensis
El més interessant el vaig trobar a Pineda de Mar, on vaig veure una de les calàbries Gavia immer que estan hivernant per la zona. I vaig tenir sort, perquè amb la forta ventada de component E-NE, el marejol i la mar de fons de l'est que dificultaven l’observació, trobar un bitxo d’aquestes característiques que no para de capbussar-se, és com buscar una agulla en un pallar. De fet, tant sols vaig veure tres capbussons emplomallats Podiceps cristatus i poca cosa més. No obstant això, fa dos dies hi romanien les cinc calàbries (veure aquí).
Finalment vaig apropar-me fins a Blanes per veure si localitzava la Gavina capnegra americana Larus atricilla, i fidel als seus costums, descansaba amb un grup de rialleres a un dels pantalans del port esportiu. Va ser localitzada pel Marcel Gil el passat 10/11/07 (veure aquí). Aquí teniu un parell de fotos:


divendres, 8 de febrer del 2008

Calabria grossa i Sit blanc

El passat dia 04/02/08, en Marcel Gil va veure una Calàbria grossa Gavia inmer al port de Barcelona (Birding Catalonia). És la segona citació per a l'espècie en aquest hivern 2007/08 al litoral del Barcelonès, després de la observada pel Xavi Larruy entre la desembocadura del riu Besòs (Sant Adrià de Besòs) i el port de Badalona el 04/12/07.

D’altra banda, comentar que el mascle de Sit blanc Plectrophenax nivalis encara és present al port d’Arenys de Mar. Es va localitzar el 29/12/2007.

dijous, 6 de desembre del 2007

Dia Memorable a Sant Adrià de Bessòs

El passat dia 4 de desembre el nostre company Xavi Larruy va gaudir a Sant Adrià de Besòs d’un dia, que ell va anomenar com a “Memorable”. Tot seguit us fair un recull de les seves observacions més destacades.

Al riu encara continuava l’Espaver Accipiter nisus que jo mateix vaig poder veure l’1 de desembre (sembla que es tracta de la segona citació d’aquesta espècie en aquest sector del riu); i aigües amunt del pont del tren, va veure aturat un jove en muda activa cap a 1r hivern de Gavina cendrosa Larus canus, que podria tractar-se potser del mateix exemplar que vaig veure des de la desembocadura el 13 de novembre (veure aquí).

D’altra banda, va fer un control del litoral comprès entre el port de Badalona i el port de Sant Adrià i utilitzant les seves paraules, va ser estranyament productiu. A l’alçada de la tèrmica (les tres torres) va veure un jove de Calabria grossa Gavia inmer i 2 becs de serra mitjans Mergus serrator (la última observació de l’exemplar que romania al riu la va fer el mateix Xavi el 20 de novembre); primer va veure un exemplar a prop del port de Badalona i més tard, des de la desembocadura dos exemplars volant cap al sub, però que una mica més tard van tornar a passar volant cap al nord. I per últim, pel que fa a aus aquatiques, li va semblar veure un Podiceps nigricollis (com que estava força lluny, no va poder concretar la determinació).

El més interessant estava, però, per arribar. Volant pel parc de la Pau (el que està tocant al Fòrum), va veure un Mussol emigrant Asio flammeus, que es va aturar primer a una palmera i després es va desplaçar a una zona de platja sense vegetació. Podeu veure una fotografia de l'exemplar.




Com diu en Xavi: mireu el mar que potser hi ha sorpresas…